Contaminació lluminosa: per què és dolent l'excés de llum

La llum artificial, útil per a l’activitat humana durant la nit, s'està fent servir de forma cada vegada més excessiva. La contaminació lluminosa constitueix una alteració del medi ambient durant les hores de la nit que afecta directament la majoria dels ecosistemes on té lloc. A més, com que es tracta d’una contaminació que és intangible, passa desapercebuda o és infravalorada, però perjudica les espècies silvestres i la salut humana, a més de la impossibilitat de veure el cel nocturn.

Més del 80% de la població mundial viu actualment sota un cel contaminat per llum artificial. Entorn del 20% de la superfície terrestre, sense incloure l’Antàrtida, està sotmesa a una mena de ‘boira lluminosa’ que il·lumina artificialment la foscor pròpia de la nit en aquells llocs habitats per humans, segons el Nou atles mundial de brillantor artificial del cel nocturn. Espanya és un dels països de la Unió Europea que més llum emet cap al cel nocturn. Barcelona, Madrid, Alacant, València Sevilla però també ciutats més petites irradien una quantitat de llum al seu voltant que forma una cúpula lluminosa visible a molts quilòmetres de distància. Atès que la llum es propaga en totes les direccions|adreces i a 300.000 quilòmetres per segon, la contaminació lluminosa originada en un lloc, pot alterar paisatges o llocs distants, que fins i tot no comptin amb sistemes d’il·luminació.

L’excés d’il·luminació, segons explica Joaquín Baixeras, de la Universitat de València, té especials efectes sobre els insectes. Són els que més afectats es veuen. I cal recordar que en depèn el futur de qualsevol ecosistema i de la mateixa|pròpia espècie humana: "Cada nit milions d’insectes volen en els nostres espais naturals. Utilitzen sistemes de navegació basats en punts de llum al firmament i per descomptat la llum que subministra la lluna quan està disponible. La llum provinent de sistemes creat|il·luminat públic és extraordinàriament més potent que aquestes tènues referències d’il·luminació. Els seus sistemes de navegació es veuen interferits completament per aquesta llum, adaptats a quantitats de llum ambiental residuals". Per això, qualsevol fanal actua com un "sistema de succió" que els atreu i allà troben, gairebé sempre, la mort. És per això que l’enllumenat excessiva està alterant les poblacions d’insectes i, consegüentment, tota la cadena que en depèn.

A l’hora d’emigrar les aus també solen perdre la seua ruta a causa que són enlluernades per aquests llums i no aconsegueixen arribar a destinació|destí. Això provoca una ruptura a la cadena alimentària, la qual cosa – a llarg termini – pot provocar l’extinció d’algunes espècies.

D’altra banda, també les plantes, líquens, algues i organismes, com el plàncton marí, pateixen les conseqüències. Per exemple, la pol·linització d’algunes plantes disminueix en llocs molt il·luminats a la nit.

A més, l’ésser humà necessita foscor per descansar adequadament i adaptar la seua vida als ritmes circadiaris, és a dir, aquells que garanteixen un adequat repòs de l’organisme, basats precisament en el cicle dia/nit. Veure alterats aquests ritmes amb una il·luminació que destrueix la foscor natural de la nit evita un descans adequat, però, a més, estimula l’aparició de greus malalties, segons altres investigacions. Les alteracions causades per la contaminació lluminosa poden afectar des de la pell i la vista fins augmentar les probabilitats de patir obesitat, diabetis i malalties cardiovasculars.

Estudis de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISG) assenyalen, després d’haver analitzat el cas de nombrosos pacients, que aquells individus que van estar exposats a més nivells de llum presentaven un 60% més de possibilitats de tenir càncer colorectal. I això no serà degut directament a la llum, sinó a com aquesta altera el rellotge intern de l’organisme, els seus cicles circadiaris.

Solucions? Entitats com Cel Fosc, que treballen a Espanya contra la contaminació lluminosa, són clares: «No es tracta de no il·luminar, sinó d’il·luminar correctament». I això és possible evitant llums excessivament potents (sempre per sota de 4.000 K), i, per descomptat, no apuntant les lluminàries cap a a dalt o en horitzontal, sinó sempre cap a baix. La llum de color blanca és simpre la pitjor i són preferibles tons més càlids: ambre|groc o grocs. La tecnologia LED ha disparat el problema de la contaminació lluminosa, afirma Cel Fosc, ja que la seua potència d’il·luminació és molt més gran que els sistemes tradicionals i, a sobre, és més barata.

Un altre dels problemes que cal afrontar és que la majoria de les bombetes funcionen de manera continuada independentment que estiguin creant|il·luminant algú, la qual cosa a més comporta un malbaratament energètic innecessari. Per solucionar-lo, n’hi ha prou amb instal·lar sensors de moviment que s’encenguin de forma conforme a les necessitats de cada situació. D’aquesta forma, els fanals només s’encendrien quan hi hagués vianants, reduint de forma considerable la contaminació lluminosa en els nuclis urbans alhora que la factura dels ajuntaments.

Caldria pensar, a més, a il·luminar només l’imprescindible: els carrers i carreteres per on circulen persones i vehiculos i reduir al màxim les il·luminacions d’edificis vacios, il·luminació monumental o publicitària, etc.