Orgull de ser divers

Un arc de Sant Martí de diversitat va tornar a omplir ahir els carrers de mig món per celebrar el Dia Internacional de les persones LGTBIQ+ i reivindicar els drets d’aquesta comunitat, un moviment que va començar fa més de cinquanta anys amb els disturbis de Stonewall, a Nova York, i que ara troba la seua principal amenaça en els discursos d’odi de l’extrema dreta. A l’altra cara de la moneda es troba avui l’aprovació en Consell de Ministres de la llei Trans i per la igualtat del col·lectiu LGTBIQ+, que permetrà el canvi de sexe i nom al Registre Civil sense necessitat de testimonis, proves ni informes mèdics en un termini de tres mesos.

Encara que Lleida té previst recuperar la seua marxa de l’Orgull dissabte vinent (19.00 h, a la plaça Ricard Viñes), el Turó de la Seu Vella va ser ahir a la tarda símbol de la lluita a favor de la diversitat sexual i de gènere amb un acte institucional de la Paeria i l’associació Colors de Ponent. A més d’evidenciar la necessitat urgent de noves polítiques LGBTIQ+ en tots els àmbits, l’entitat va premiar la tècnica de l’Oficina Jove Alt Urgell Ester Fuster, el Col·lectiu Voliaina del Pallars, La Cugula del Solsonès, Antisida Lleida i la doctora Maria Cruz Sanz, al capdavant de la Unitat de Trànsit de Lleida.

A la capital de l’Urgell, a més de la lectura del manifest a la plaça Major, un grup de persones es va adreçar al parc de Sant Eloi, des d’on va fer onejar la bandera irisada perquè fos visible des de tota la ciutat. L’alcaldessa, Alba Pijuan, va destacar que “un any més, el dia 28 de juny, reivindiquem els drets d’aquest col·lectiu i en aquesta ocasió amb la campanya Els Cims pels Drets LGTBIQ+”.

S’ha de destacar que a l’Urgell hi ha dos punts SAI (Servei d’Atenció Integral) i el consell comarcal ja ha tramitat dos canvis de nom a les targetes sanitàries de veïns trans en els sis primers mesos d’aquest any. Desenes de municipis lleidatans es van afegir a la commemoració del Dia de l’Orgull penjant la bandera multicolor a les façanes dels seus respectius ajuntaments, com és el cas d’Alcarràs, que també va instal·lar al carrer Major una parada informativa.

La pandèmia ha complicat els esforços per visibilitzar la lluita LGTBIQ+?

Crec que no. Per sort la nostra lluita no només és als carrers i, gràcies a les xarxes socials, tenim un altaveu per poder continuar reivindicant els nostres drets i mantenir d’aquesta manera actiu el moviment. Perquè encara queda molt camí per recórrer.

Totes les lleis i la societat en general s’han d’adaptar a la nova realitat, una realitat diversa. El discurs de l’odi que ara s’està difonent legitima les agressions o les discriminacions contra un col·lectiu. Però el pitjor al que s’enfronta una persona LGTBIQ+ no és només que et puguin agredir, sinó que cada dia estàs vivint una discriminació constant: no trobes feina, no et lloguen un pis, els bancs no t’aproven un crèdit. La vida és molt dura quan ets diferent. La diversitat es paga molt cara en aquest país i hem de continuar lluitant per poder canviar-ho.