ARQUEOLOGIA EXCAVACIONS
La petjada romana a Lleida
Una campanya a Llorís, a Isona, descobreix parts de la vil·la, les termes i un mausoleu amb restes humanes || El nou curs a Iesso, a Guissona, estudia l'urbanisme de l'antiga ciutat
Una troballa a Llorís.
Isona i Guissona constitueixen els dos punts neuràlgics per conèixer el passat romà de les comarques de Lleida. A la localitat del Pallars Jussà va finalitzar el cap de setmana passat la primera campanya d’excavació a la vil·la romana de Llorís per part de la Universitat de Barcelona, mentre que a la de la Segarra ha començat un nou curs arqueològic de la mà de l’Autònoma de Barcelona. La intervenció a Llorís, a l’antiga Aeso romana, ha fet visibles parts de la vil·la, les termes i un mausoleu amb restes humanes de l’època.
Ignasi Garcés, investigador principal del jaciment, va explicar a SEGRE que “hem excavat en sis tombes i mitja del mausoleu, en una habitació de l’edifici principal de la vil·la i també al caldari de les termes”. Llorís, amb estrats des del segle I fins al IV de l’era actual, “és un magnífic exemple de l’arquitectura romana rural a Lleida, molt desconeguda”, va afegir en aquest sentit Garcés.
Els dos municipis són els dos punts neuràlgics d’investigació de la petjada romana a Lleida
D’altra banda, desxifrar l’urbanisme de la ciutat romana de Iesso, l’actual Guissona, és un dels objectius principals del quinzè curs d’arqueologia que organitza el Museu Eduard Camps d’aquesta localitat de la Segarra.
Entre les actuacions previstes, s’excavarà l’atri de les termes, on s’ha destapat un pou i delimitat una casa de l’època fundacional de Iesso, cap al 200 aC, cosa que ajudarà a conèixer com estaven dissenyades aquestes primeres llars de la ciutat. El pou permetrà també trobar elements de l’època com llavors, ceràmica o fragments d’animals. També s’intervindrà en el tram final del cardo maximus del parc arqueològic, la qual cosa ajudarà a definir amb claredat l’urbanisme en forma de quadrícula de Iesso. Finalment, també es treballarà a la porta de la muralla, on es troben les restes d’un edifici que podria ser un hostal de viatgers.
Un flascó de més de 1.700 anys Entre les meravelles descobertes a la vil·la romana de Llorís, pendent ara d’estudi en laboratori, figura un petit flascó de vidre, intacte, datat entre el III i IV dC. Va ser trobat en una de les tombes excavades i podria haver contingut perfums, ungüents o fins i tot una medecina amb què podria haver estat tractada la persona morta.
També al Pla de les Tenalles i els Estinclells Una vintena d’estudiants i aficionats a l’arqueologia participen fins al proper 16 de juliol en el curs d’arqueologia de la ciutat romana de Iesso. Els arqueòlegs intervindran també en jaciments com el Pla de les Tenalles, entre el Talladell i Granyanella, i els Estinclells, a Verdú. La segona quinzena de juliol tindrà lloc una altra fase d’actuacions, organitzada per la UAB i el Museu Eduard Camps.
Una troballa a Llorís.
Una troballa a Llorís.
