Cultura Obituari
Adeu a la matriarca del clan Bardem
Pilar Bardem va morir ahir als 82 anys per una crisi respiratòria per la qual portava dies ingressada || Goya a millor actriu de repartiment el 1995 per ‘Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto’
Adeu a la matriarca del clan Bardem
L’actriu Pilar Bardem va morir ahir a la clínica Ruber de Madrid als 82 anys al no superar “una crisi respiratòria” per la qual feia diversos dies que estava ingressada, segons van confirmar fonts del sector cinematogràfic. També la família, els seus fills, van donar a conèixer la trista notícia a través d’un comunicat: “La nostra mare, el nostre exemple, ha mort”.
"Se n’ha anat en pau, sense patir i envoltada de l’amor dels seus. Sabem de l'afecte i admiració que per ella sentien moltíssimes persones, dins i fora d’Espanya, per l’actriu i la persona lluitadora i sempre solidària que va ser. Agraïm de cor aquest amor cap a la nostra mare”, recull el comunicat que van firmar els seus fills Carlos, Mónica i Javier.
Pilar Bardem (Sevilla, 1939) era la matriarca del clan d’actors i cineastes que porten el seu cognom: germana de Juan Antonio Bardem i mare de Carlos, Mónica i l’oscaritzat Javier Bardem. En la seua dilatada carrera va participar en més 80 llargmetratges entre els quals: Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto, d’Agustín Díaz Yanes i per la qual va guanyar el Goya a millor actriu de repartiment el 1995; Carne Trémula (1997), de Pedro Almodóvar; Sin noticias de dios (2000); María Querida (2004), Alatriste (2006); o Rey Gitano, en la qual va fer una de les seues últimes interpretacions el 2015.
També va participar en nombroses sèries de televisió com Abierto 24 horas, El inquilino, Amar en tiempos revueltos, Doctor Mateo, Hospital Central o Cuéntame cómo pasó, i desenes d’obres de teatre, una de les últimes, 5 mujeres.com, amb la qual va rebre nombrosos reconeixements.
En detall
Va participar en la Mostra de Cinema Llatinoamericà. L’actriu Pilar Bardem va participar en un parell d’edicions de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Lleida, que dirigia el crític de SEGRE Juan Ferrer.
Una actriu compromesa i reivindicativa. La seua part social i activista va ser una altra de les més cridaneres. Va ser cap visible en la defensa dels drets de les dones, el “No a la guerra”, la defensa del poble sahrauí, drets dels refugiats entre altres coses, sempre amb la justícia i la igualtat de fons.
"Ens deixa el seu enorme en cine i teatre". El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va dir que “ens deixa el seu enorme llegat en cine, teatre i televisió”.
