José Andrés: «Necessitem un nou ordre mundial d'empatia»

Quina és la clau d’haver estat i de ser tan resolutius?

Nosaltres intentem respondre als problemes, a les necessitats d’alimentació, fins i tot abans que les persones que haurien de resoldre’ls tinguin un pla en marxa. I això és el que ens fa eficients; i poder fer-ho mil vegades més econòmic i sempre amb la gent local donant-nos suport. És impossible superar aquesta resposta.

La seua ONG recorda en l’objectiu a una de les set obres de misericòrdia corporals: “Doneu menjar al famolenc...”. Un exemple de cristianisme a nivell mundial?

Tot el que he fet a la vida és intentar viure-la al més correctament i honestament possible; i he vist que soc el que soc perquè molta gent m’ha donat molt. Però una de les coses que realment més m’encanten és que aquest senyor [Jesucrist] va multiplicar pans i peixos i va donar menjar a la multitud. Per això, sí que hi ha aquesta connexió entre el que faig i el que va poder fer aquest senyor.

L’ONG, World Central Kitchen, va ser fundada per vostè i la seua esposa, Tichi, per lluitar contra la fam i la pobresa. La seua família és la clau de l’èxit?

Hi ha moments en què trobes aquestes persones que són la teua àncora. I sí, per a mi, la meua dona, en aquest sentit, ha estat molt més del 51 per cent del que soc. Si jo no l’hagués tingut al meu costat, no hauria fet tot el que he fet, perquè hauria estat més disseminat.

Sembla que vostès, els cuiners, sempre cauen bé. Pot ser un avantatge a l’hora de lluitar de veritat contra la fam?

Qualsevol persona que doni menjar al proïsme ja cau bé, i més en una societat com la nostra. Es tracta d’una professió que sembla d’homes i que existeix gràcies a les dones. Qui dona menjar al món és la dona i, si et poses a mirar, el primer moment físic d’amor que hi ha a les nostres vides és un del qual no som conscients, però que ens marca per tota la vida. Els cuiners caiem bé perquè tenim un sentit maternal impressionant.

Any 2030: l’ONU diu que la fam s’acabarà. En què han fallat els governs? Quin consell els donaria?

Si hi ha fam al món és que no estem fent les coses decentment. Necessitem un nou ordre mundial d’empatia. I les grans organitzacions, com són la Creu Roja i les Nacions Unides, han de ser reinventades. World Central Kitchen i altres organitzacions hem de ser més especialitzades en les nostres missions. Les receptes del passat, moltes vegades, està provat que no funcionen; comencem a escriure noves receptes, ja és hora!

Com percep la preocupació dels nostres dirigents per un tema tan essencial i delicat com és l’alimentació?

L’alimentació ha de ser un problema de creació de riquesa, però no invertint-la en medicaments, sinó en el fet de tenir poblacions sanes i on la medicina ha de començar a anomenar-se esport i alimentació. En la lluita contra la fam sabem que estem malgastant aliments. L’alimentació és l’ADN de qui som, és cooperació, política exterior, és el que mou la humanitat i no li donem la importància que es mereix.

Donald Trump ja ha deixat caure que es podria presentar a les eleccions a president dels Estats Units l’any 2024. Què representaria la seua victòria per a l’escenari solidari que s’està forjant al món?

Vivim un moment una mica caòtic al món sencer i en el qual Donald Trump s’ha convertit en l’exemple d’intentar ser un president d’exclusió, no d’inclusió. S’ha d’estar del costat dels desfavorits, de les dones que han estat, a través de la història de la humanitat, deshumanitzades. Per tant, una persona com Trump trauria el pitjor de tots nosaltres.

Amb aquesta capacitat de convicció, no l’han temptat per entrar en política?

Si estigués preparat... si hagués estudiat..! [riu].

Pertany a una llista en la qual figuren les cent persones més influents del món, segons la revista ‘Time’. Quin missatge desitja llançar al món a l’escenari que suposen els premis Princesa d’Astúries?

Es tracta d’un missatge que sempre repeteixo: “Construirem un món amb taules més llargues i murs més baixos.” Per una altra banda, estem vivint un moment complicat, en el qual l’alimentació per a mi ho és tot i en el qual, alhora, això està unit amb el canvi climàtic. I si no comencem a preocupar-nos que el que és bo per a mi ha de ser bo per a tothom, la veritat és que el planeta Terra, la humanitat, estan cavant la seua pròpia tomba. I mira que jo soc positiu!

Té certa tradició a compartir els seus premis.

Buscarem una forma que ajudi Astúries, encara que jo em vaig criar a Catalunya, una terra que estimo també moltíssim, però sempre que torno a Astúries em batega el cor molt profundament.