Experts avisen de l'amenaça de bacteris resistents en plantes depuradores
Els microbis utilitzats per degradar els contaminants evolucionen i adquireixen resistència als antibiòtics
La depuradora de Guissona, una de les tres de la comarca.
Una depuradora d’aigües residuals, o planta de depuració, és el lloc en el qual es realitza el tractament adequat sobre aquest tipus d’aigües, a fi de poder reutilitzar-les. Aquestes instal·lacions compleixen un important paper en el medi ambient, ja que les activitats humanes generen uns 330.000 hectòmetres cúbics a l’any d’aigües residuals que contenen metalls pesants, carbohidrats, antimacrobians i patògens que contaminen el medi ambient i expandeixen malalties.
Els bacteris en els sistemes de tractament d’aigües residuals eliminen la matèria orgànica per transformar-la en creixement de noves cèl·lules i en subproductes i purificar així les aigües, però també comporten riscos, perquè aquests microorganismes evolucionen per resistir els agents contaminants i augmenten la seua resistència als fàrmacs antimacrobians.
Els avisos sobre el seu creixement i les conseqüències per a la salut comencen a ser alarmants: l’ONU ha calculat que cada any moren unes 700.000 persones per malalties provocades per patògens immunes a les medicines|medecines. "Si no es prenen mesures urgents, podrien causar deu milions de morts anuals el 2050", es va advertir en la sessió de l’Assemblea General l’abril passat. "Com la pandèmia present i creixent que és, la resistència als antimacrobians ha de ser part central de la preparació per a una futura emergència sanitària", va exposar llavors el president de l’Assemblea de l’ONU, el turc Volkan Bozkir.
A Espanya, els casos d’infeccions amb microbis resistents han anat creixent, la qual cosa ha col·locat en zona taronja i roja a molts fàrmacs. El Ministeri de Sanitat va calcular que el 2016 van morir 2.956 persones a Espanya per aquesta causa i tractar les infeccions resistents va suposar un esforç d’almenys 150 milions d’euros.
Espanya és dels països que més antibiòtics consumeixen a la Unió Europea, malgrat experimentar un descens del 7% entre 2015 i 2018. La baixada en la venda d’antibiòtics veterinaris va ser del 30%, una dada significativa, ja que Espanya liderava de manera destacada aquesta classificació, punt essencial en la creació de superbacteris, segons el Pla Nacional davant les resistències aprovat el 2019 i que ha de durar fins aquest 2021.
El perill real és que els metges acabin per quedar-se sense medicines|medecines per a moltes infeccions. Malalties que salten d’animals a humans mitjançant el menjar|dinar i patologies de transmissió sexual són les més preocupants, segons ha explicat en nombroses ocasions el Centre Europeu de Control de Malalties.
La resistència es crea mitjançant les mutacions que generen els patògens en trobar-se en un medi|mitjà hostil. L’abús d’antibiòtics en el bestiar o les persones creen aquestes condicions. Però també s’ha detectat que la contaminació ambiental és un caldo de cultiu perfecte: els residus químics que acaben a l’aigua i el terra fan que els bacteris desenvolupin aquestes resistències. Ara se li afegeixen les depuradores, on els bacteris muten i se seleccionen per ser cada vegada més forts. I una vegada canviades, poden viatjar fins infectar les persones amb el seu nou blindatge genètic desenvolupat.
