Una nova llei de memòria democràtica

El Govern espanyol va aprovar ahir el text definitiu del projecte de llei de memòria democràtica amb què pretén substituir la llei de Memòria Històrica impulsada l’any 2007 i que aspira a reparar les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura i impedir que s’enalteixi el franquisme. Ho fa deu mesos després que l’avantprojecte de la norma comptés amb el primer vistiplau per part del Consell de Ministres, després d’haver estat promogut i impulsat per la ja exvicepresidenta primera, Carmen Calvo, i després d’haver-se sotmès a nombroses audiències públiques i a consultes i aportacions jurídiques. Ara, l’avantprojecte de llei haurà de ser traslladat a les Corts.

La primera iniciativa legislativa que presenta el nou ministre de la Presidència, Félix Bolaños, pretén situar aquestes víctimes en el centre de les polítiques de memòria, busca la reparació i la veritat i també equiparar la normativa espanyola a la d’altres països europeus que també van patir dictadures, com Alemanya.

La llei vol equiparar la normativa espanyola a la d’altres països europeus que van patir dictadures

Entre altres qüestions, el text contempla la resignificació del Valle de los Caídos, amb l’exhumació de Primo de Rivera de l’altar major de la basílica; la retirada de distincions i títols nobiliaris a persones properes al franquisme; garantir que el període de la Guerra Civil i la dictadura s’estudia als instituts; la tipificació del delicte d’apologia del franquisme en determinats supòsits, o extingir les fundacions franquistes que enalteixin el cop d’Estat o els dictadors i humiliïn les víctimes, tal com va suggerir en un informe el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Aquest supòsit serà aplicable, per exemple, a la Fundació Francisco Franco que, a l’enaltir el dictador, quedarà extingida quan s’aprovi la llei una vegada finalitzi la tramitació parlamentària. El Govern estatal no contempla la retirada de la creu del Valle de los Caídos i el que queda en l’aire és el futur de l’abadia, ocupada actualment per monjos benedictins i que l’Executiu negociarà amb l’Església.

L’esquerra la veu insuficient i la dreta la rebutja

Després que el Govern central aprovés la llei de memòria democràtica ara falta que aconsegueixi obtenir els suports parlamentaris per tirar-la endavant. La nova llei no comptarà amb el suport del PP, que ja va anunciar que la derogarà quan governi i va criticar el Govern per buscar “reescriure la història” en lloc de “mirar cap endavant”. El grup ultradretà Vox va anticipar un recurs al Tribunal Constitucional. D’altra banda, des de l’esquerra, partits com ERC o la CUP van anunciar que no donaran suport al projecte al considerar-lo “insuficient”, mentre que per a Podem el redactat és “millorable”.