Berlanga sí que va sopar a Lleida

S'acaben de complir els cent anys del naixement d'un dels més grans directors que ha tingut el cine espanyol en tota la seua història. Fa poc més d'un quart de segle Luis García Berlanga va visitar Lleida per protagonitzar un cicle, pioner en tot el territori espanyol, dedicat a un altre centenari: el del naixement del cine en aquest país.

Ara que s’està en plena commemoració del centenari del naixement de Luis García Berlanga (València, 12 de juny del 1921), val a recordar que el director valencià va estar a Lleida, el juny del 1995, per participar de manera activa en un cicle sobre el centenari del cine a Espanya, del qual va ser pioner a tot el territori espanyol, ideat pel crític cinematogràfic de SEGRE, Juan Ferrer, amb la col·laboració de La Caixa.

La commemoració d’aquell 1995 recordava els cent anys del rodatge de la primera pel·lícula espanyola. Es tractava del treball filmat per l’aragonès Eduardo Jimeno (Saragossa, 1870- Madrid, 1947) titulat La salida del Pilar de Zaragoza. Berlanga es va desplaçar fins a Lleida per presentar a CaixaForum una de les seues pel·lícules més emblemàtiques, Plácido.

Al llarg de l’any, el saló de projeccions del centre cultural de l’avinguda Blondel va acollir alguns dels títols més significatius de la cinematografia espanyola amb la presència d’alguns dels seus protagonistes més destacats com, entre d’altres, José Luis López Vázquez, José Sacristán, Agustín González o Emilio Gutiérrez Caba, que van presentar les seues pel·lícules i van participar en debats i rodes de premsa..

Berlanga, que no va voler veure la pel·lícula (vegeu el desglossament), va arribar a afirmar que “Lleida ha fet més pel cine espanyol que la Unesco mateix, que va organitzar una festa amb gran pompa a París i després es va oblidar del tema”.

Berlanga va presentar, dins del cicle a Lleida, una de les seues pel·lícules més emblemàtiques, ‘Plácido’

Juan Ferrer, que acabava de clausurar amb èxit la primera edició de la longeva (25 edicions) Mostra de Cinema Llatinoamericà de Lleida, pot presumir, salvant les distàncies, d’haver aconseguit que una llegenda del cine com va ser Berlanga sopés (de fet va estar prop de 48 hores a la capital del Segrià) a Lleida, en contrast amb la frustració de Diego Galán, en la seua etapa de director del Festival de Sant Sebastià, per no haver aconseguit que mai assistís al certamen Jack Lemmon (vegeu el llibre de memòries Jack Lemmon nunca cenó aquí).

Per cert que Galán rebria, anys més tard, a la Llotja lleidatana, el premi Ángel Fernández Santos en la quinzena edició del certamen lleidatà.

Berlanga, durant la seua estada a Lleida, on no va parar de firmar autògrafs i fer-se fotos amb els seus admiradors (encara no s’havien inventat els selfies), va explicar, davant de l’estranyesa que va causar el fet que no volgués veure Plácido, que “és un costum que mai he trencat. Les tinc ja massa vistes [les pel·lícules] durant el rodatge i les fases de muntatge i postproducció”.

També va reconèixer la seua addicció a la pornografia i l’erotisme (posseïa una de les col·leccions més destacades del gènere), com ho confirmava el fet que, durant 20 anys, va ser l’impulsor del premi de narrativa La Sonrisa Vertical. I en roda de premsa va deixar perles com que “l’erotisme és pornografia vestida de Dior” o “és pornografia agafada amb paper de fumar”.

Luis García Berlanga, que sempre va reconèixer la participació clau a les seues pel·lícules del seu guionista fetitxe Rafael Azcona, està considerat com el cineasta que més i millor ha sabut eludir, cosa incomprensible en l’època, la fèrria censura franquista podent estrenar títols tan demolidors per al règim com Bienvenido Mr. Marshall, Plácido, El verdugo o Los jueves, milagro.

A Espanya la pràctica totalitat de les seues estrenes van trencar rècords de taquilla i molts dels seus títols van ser reconeguts amb premis nacionals i internacionals: Bienvenido Mr.

Marshall (Canes, Cercle d’Escriptors Cinematogràfics), El verdugo (Venècia, Sant Jordi, Cercle d’Escriptors Cinematogràfics), Esa pareja feliz (Cercle d’Escriptors Cinematogràfics), Plácido (nominada a l’Oscar, Sant Jordi, Cercle d’Escriptors Cinematogràfics), Calabuch (Venècia), La Vaquilla (Asecan, Guía del Ocio), Patrimonio Nacional (Sant Jordi), Todos a la cárcel (Goya, Cercle d’Escriptors Cinematogràfics) i París-Tombuctú (Mar del Plata).

El cineasta va tornar a Ponent tres anys després La relació de Luis García Berlanga amb Lleida va continuar amb una última visita a la ciutat el febrer del 1998 per apadrinar, a la UdL, el premi de novel·la de gènere de la universitat lleidatana que celebrababa la quarta edició i que se centrava, en aquell cas, en l’erotisme.

El guanyador va ser Vicent Usó, funcionari de la Generalitat valenciana, amb Edward G. Robinson contempla l’infinit.

Val a recordar que Olga Farré, llicenciada en Filologia Hispànica, que preparava el seu doctorat, per La bellesa maleïda i Eduard Roure, estudiant de Filologia Catalana, es van emportar, ex aequo, el premi de narrativa local.

Es dona la circumstància que els dos eren editors de SEGRE en català.