CULTURA GUARDONS
La Unesco enalteix el passeig del Prado i el Buen Retiro
La proposta madrilenya obté el títol de Patrimoni de la Humanitat || Posa el colofó a set anys d'intens treball
Façana oest o ‘de Velázquez’ del Museu del Prado vist des del passeig del Prado.
El Paisatge de la Llum del passeig del Prado i Buen Retiro ha aconseguit ser inscrit en aquest 2021 com a Patrimoni Mundial per la Unesco després de set anys de treball per aconseguir-ho. La decisió va ser comunicada en la 44 sessió del Comitè de Patrimoni Mundial de la Unesco des de la Xina.
El sí de la inscripció del Paisatge de la Llum com a Patrimoni Mundial per la Unesco va tirar endavant, malgrat que el Consell Internacional de Monuments i Llocs (ICOMOS) proposés que la candidatura fos ajornada a pesar que va indicar el potencial que podia tenir en el criteri d’avinguda arbrada.
El del Prado és el primer passeig arbrat, una albereda, dissenyat en una capital europea
Serà el primer bé mundial inscrit a la capital d’Espanya i s’unirà als béns ja declarats ubicats a la Comunitat de Madrid: el monestir d’El Escorial, la universitat i el centre històric d’Alcalá de Henares, el paisatge cultural d’Aranjuez i la fageda de Montejo.
El passeig del Prado primer, l’any 1540, i els jardins d’El Retiro poc després, van suposar la introducció per primera vegada en l’urbanisme europeu de la naturalesa a la ciutat. Val a destacar que el passeig del Prado va ser el primer passeig arbrat, una albereda, dissenyat en una capital europea.
L’arribada dels Borbons al segle XVIII suposa l’expansió de les idees il·lustrades. Amb Carles III es transforma aquesta àrea de la ciutat per convertir-la en una ciutat il·lustrada. S’obren els jardins a tota la ciutadania i s’hi crea una àrea dedicada a la investigació, l’estudi i la difusió del coneixement.
El Paisatge de la Llum inclou més de 21 béns d’interès cultural i molts dels fons i col·leccions que conté són de dimensió universal com la Reial Acadèmia, les obres de Goya, Velázquez i Picasso, les col·leccions de làmines i l’arxiu del Reial Jardí Botànic o el telescopi Herschfeld.
