Sortir d'una banda, relat de dos exlíders dels Latin Kings: "M'he perdonat"

"M’he perdonat. Ja vaig pagar condemna". Ho diu Javier (nom fictici), un exlíder dels Latin Kings i durant molt temps un objectiu dels seus rivals, els Ñetas. Com el seu compatriota Kevin, es va poder escapar d’una organització de fèrria disciplina, en la qual es va arribar a veure mort.

Com molts d’altres, van arribar molt joves a Espanya, gairebé sols. Sense adonar-se’n es van integrar a una banda llatina que els va permetre pujar esglaons fins convertir-se en "reis" a Madrid. Segons diuen van fer "molt mal", però en el Centre d’Ajuda Cristiano de la Iglesia Evangélica van trobar una nova oportunitat. Aquest és el seu relat.

L'ingrés i l'escalada

El Kevin va arribar a Espanya amb 15 anys. No tenia amics i va començar a anar al parc amb els que poc després serien els seus companys de banda. Li va cridar l’atenció el "respecte" que es mostraven, així com el seu poder d’atracció. Explica que el convidaven a festes Matinée (per a menors), però a d’altres no podia entrar per no ser membre de la banda. "T’encanten (entabanen) perquè sembli que ells no t’obliguen a entrar", explica.

Poc després ja estava en el "període de prova". És la fase en què les bandes comproven la validesa i lleialtat dels seus potencials integrants, als quals se’ls sotmet a proves com robar o cometre agressions. Si no són capaços de superar-les, se’ls castiga amb el denominat "minut de paret", seixanta segons durant els quals reben cops per part dels "reis" a qualsevol part del cos. L’escalada d’agressivitat no s’atura. Per ascendir de "rang" a la banda cal ser encara més sanguinari. Javier va arribar a "rei" després de participar en una gran baralla que es va saldar amb desenes de ferits a Madrid. Així, va liderar el "capítol" de Sainz de Baranda, amb el qual va arribar a captar 25 joves.

Al madrileny barri d’Opañel, Kevin va tenir al seu càrrec a 32 Latin Kings. Reconeix que el seu capítol va sembrar l’horror, però també va veure patir els seus. "A un li van fer set punyalades a l’estómac, a un altre li van tallar el coll... Vius en un drama constant", remarca.

Una vida en la violència 

Van acumular identificacions, detencions i nits a la presó. "La Policia em tenia fitxat, vaig tenir una ordre de cerca i captura", relata Javier. Va estar implicat en nombroses baralles amb altres bandes, gairebé sempre davant els Ñetas. Destaca que els "manaments" o normes de la banda els obligaven a "anar a matar". "S’anava a totes, no es podia dubtar", afegeix. Tanmateix, reconeix que gairebé sempre actuaven sota els efectes de les drogues. A més del "minut de paret", l’incompliment de les normes es pagava amb càstigs psicològics i físics que podien acabar fins i tot en la mort. Per a Javier, els més durs consistien en amenaces en l’entorn dels membres, en concret a la seua pròpia família.

La sortida

Han passat cinc anys des de la seua renúncia. Javier vivia i dormia, si podia, en un malson. "Em culpava pel que havia fet i tenia por de la banda rival i de la meua pròpia", recorda. Una vegada va assolir el rang de "rei" de Sainz de Baranda, es va convertir en un objectiu prioritari per als Ñetas. "Van intentar assassinar-me", afirma amb la veu entretallada. Es va submergir en les droges i va tocar fons. Canviar de vida no era una tasca fàcil, però va aprofitar que a alguns dels seus companys els van aturar o deportar per buscar ajuda. "Volia ser un jove amb futur, pau i alegria, però no sabia com", assenyala d’esquena a càmera.

Com al seu compatriota Kevin, la seua mare, que el donava "per perdut", el va acompanyar al Centre d’Ajuda Cristià. Des de la seua seu, a prop de l’estació d’Atocha, asseguren que allà van trobar el suport que necessitaven per deixar el seu passat enrere i començar de zero.

Los Latin Kings els van retreure la seua falta de lleialtat a la banda, però en conèixer que en la seua nova vida no eren una amenaça per a l’organització o les rivals, van decidir no prendre represàlies. Ara, tenen una feina i es cuiden dels seus fills. Amb el seu testimoni, sempre calmat i reflexiu, treballen en la reinserció d’altres joves per a qui massa portes ja s’han tancat en la societat.