Les multes més absurdes que imposa l'Administració

La Dirección General de Tráfico (DGT) és un dels organismes que més multes imposa als conductors perquè aprenguin la lliçó. Però, què passa amb els ajuntaments? No et confiïs, perquè són una maquinària sancionadora que posa sis vegades més denúncies que la DGT.

Aquests dos organismes actuen de manera automàtica i, de vegades, qüestionable. "De vegades, l’Administració actua com un rodet amb els administrats, menyspreant els seus drets, obviant els raonaments fets servir en el seu descàrrec i obligant-los a acudir als tribunals per qüestions que s’haurien de ventilar en la via ordinària", assegura l’associació de defensa dels automobilistes Dvuelta.

Les següents sentències són exemples d’una mala actuació per part de l’Administració.

Firma escanejada

En aquesta decisió contra Tràfic a Tenerife se sancionava un conductor per un excés de velocitat. El jutge va anul·lar la sanció de 300 euros: assenyala que és "nul·la de ple dret" perquè la firma que apareix en la resolució sancionadora estava simplement escanejada i no complia els requisits tècnics legalment establerts.

L’opció menys perjudicial

En aquest cas, Trànsit va decidir sancionar el titular d’un vehicle per no identificar el conductor que havia comès un excés de velocitat. L’import de la multa eren 900 euros. El Jutjat número 2 d’Alacant dictamina en contra de la DGT i anul·la el procediment. El seu argument és que s’hauria d’haver optat per l’opció menys perjudicial per al ciutadà: la multa per velocitat.

Sense domicili

A Cadis, el Jutjat 2 va rebutjar la sanció de 300 euros a una conductora per excés de velocitat perquè la Prefectura Provincial de Trànsit no va trobar el domicili per notificar la multa. Segons la magistrada, l’Administració hauria d’haver fet mínima tasca indagatòria per trobar un domicili alternatiu, consultant els arxius públics.

Ambulància durant una urgència

A Màlaga, Trànsit va multar un conductor amb 300 euros per superar el límit de velocitat. El jutjat va revocar la sanció en tractar-se d’una UVI mòbil que estava responent a una urgència.

Fora de servei

El Jutjat 4 de Bilbao sentència contra el Govern Basc després de la denúncia efectuada per un ertzaina fora de servei que practicava ciclisme i va proposar una multa a un conductor amb 500 euros i la retirada de sis punts del carnet de conduir per conducció temerària. El magistrat considera que a l'estar fora de servei no es beneficia de la presumpció de veracitat. També afegeix que el policia basc no aporta prova de càrrec més enllà que el seu propi relat dels fets.

Un ajuntament no competent

La sentència del Jutjat número 4 de Madrid va concloure que l’Ajuntament no tenia competència per sancionar amb 200 euros i la retirada de quatre punts del carnet una conductora que no va respectar la preferència de pas al Bus VAO. Com que no va recollir-se el punt quilomètric de la infracció, podria correspondre a la Xarxa de Carreteres de l’Estat, on la potestat és de la DGT.

Un sol fotograma

L’excés de velocitat denunciat per la Prefectura de Còrdova el testificaven dues imatges del mateix fotograma recollides per un radar. La multa de 300 euros va ser anul·lada, ja que faltava un fotograma que oferís una visió panoràmica.

Càmera sense verificar

La multa de 90 euros a un conductor per no respectar els senyals en una via de circulació restringida és anul·lada pel Jutjat 10 de Madrid. L’Ajuntament no va incloure a l’expedient la prova que acredités el correcte funcionament de les càmeres d’enregistrament.

Aparcament

Un conductor madrileny és sancionat amb 90 euros per aparcar en zona no autoritzada. El Jutjat número 23 li dona la raó perquè les fotografies de l’expedient no proven la infracció, ja que no s’identifica el lloc.

Indefensió ciutadana

Tràmsit va multar un ciutadà amb 300 euros per excés de velocitat, però no va donar resposta a les al·legacions del conductor. El magistrat resol el procediment afirmant que aquesta manera d’actuar genera una greu indefensió en els ciutadans.