Homenatge al pallarès Feliu Jaumot, víctima de l'horror nazi

L’ajuntament de la Torre de Capdella i el Memorial Democràtic retran homenatge demà a Feliu Jaumot Montané, un veí de la Pobleta de Bellveí, al Pallars Jussà, que va morir als trenta-dos anys al camp de concentració de Gusen-Mauthausen el 1941.

L’acte començarà a les 11.30 hores a la plaça del Portal de la Pobleta de Bellveí i el mateix l’historiador Josep Calvet explicarà la biografia de Jaumot. Així mateix, el Memorial Democràtic i el consistori instal·laran una placa de reconeixement a la seua casa natal i l’espai quedarà integrat a la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica.

Feliu Jaumot Montané va nàixer a la Pobleta de Bellveí el 1909 i durant la Guerra Civil militava al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), i es va incorporar al capdavant quan la seua lleva va ser mobilitzada per l’exèrcit de la República. El gener del 1939, davant de l’imminent final de la guerra, va iniciar la retirada cap a França. Va arribar a Prats de Molló creuant el coll d’Ares, el punt per on van passar a l’exili prop de 100.000 espanyols. Setmanes després, a l’abril, va ser traslladat al camp d’internament d’Agde i, quan va sortir, se’n va anar a treballar Lilla, al nord de França, a prop de la frontera amb Bèlgica.

Després de l’ocupació nazi de França, seria arrestat pels alemanys. Primer va ser internat al camp de presoners de guerra Stalag I-B, de Hohenstein, a Prússia Oriental que avui pertany a Polònia. L’agost del 1940 va ser traslladat al camp de concentració de Mauthausen, a Àustria, en un comboi integrat per 168 espanyols. Se li va assignar el número 3.562 i poc després va ser traslladat al subcamp de Gusen, on va rebre el número 9.348. Jaumot va morir a Gusen el 24 de juny del 1941, uns dies després de complir trenta-dos anys.

Més de tres-cents lleidatans van ser deportats a camps nazis

Més de tres-cents lleidatans van ser deportats als camps nazis, segons la base de dades del Memorial Democràtic, que recull les històries de més de 9.000 espanyols víctimes de la barbàrie.

Dels lleidatans que van acabar als camps d’extermini, la majoria a Mauthausen, un total de 173 van morir (més del 78% al subcamp de Gusen) i nou apareixen com a desapareguts, segons la base de la Generalitat. Uns altres 123 van ser alliberats per les tropes nord-americanes i soviètiques després de la caiguda del Tercer Reich.

Per honrar la memòria dels lleidatans que van patir l’horror nazi, el Memorial Democràtic i els ajuntaments han portat a terme diferents actes de record, com la col·locació de les llambordes Stolpersteine, amb prop de mig centenar a les comarques lleidatanes.