Alerta davant de l'augment "disparat" de paparres

El nombre de paparres a Espanya "s’ha disparat en els últims anys i no para de créixer", una tendència perillosa per a la població que requereix "extremar precaucions" per evitar els possibles efectes letals de la seua picadura, ha advertit aquest dimecres l’Associació Nacional d’Empreses de Sanitat Ambiental (ANECPLA).

Els experts en control de plagues adverteixen, en un comunicat, de l’augment de casos de picadura de paparres que s’ha viscut recentment en les consultes mèdiques i veterinàries d’Espanya, principalment com a conseqüència de l’increment de les temperatures propiciat pel canvi climàtic, que allarga el període d’activitat d’aquests paràsits. Davant d’això, demanen a les administracions públiques que duguin a terme "els tractaments de control i prevenció oportuns".

La picadura d’aquests artròpodes, que habiten generalment en les herbes altes del camp, en presència d’abundant vegetació i animals, pot resultar fatal per a l’ésser humà, ja que pot transmetre greus malalties com la febre hemorràgica de Crimea-Congo, la malaltia de Lyme o l’encefalitis vírica. La directora general d’ANECPLA, Miracles Fernández de Lezeta, recorda en la nota que la febre hemorràgica Crimea-Congo "és endèmica de l’Àfrica" i no s’havia traslladat a Espanya fins el 2013, quan es va donar el primer cas; des d’aleshores, "s’han comptabilitzat nou persones afectades", de les quals tres van morir "a conseqüència de la picadura d’una paparra".

Entre els símptomes més comuns d’aquesta malaltia destaquen l’aparició sobtada de febre, dolor muscular, marejos, dolor i rigidesa de coll, cefalea, irritació dels ulls i fotofòbia (hipersensibilitat a la llum), que pot vindre acompanyada els primers dies de nàusees, vòmits, diarrea, dolor abdominal i mal de coll, seguits de bruscos canvis d’humor, confusió, somnolència, depressió i debilitat, detalla el comunicat. Altres signes clínics possibles són la taquicàrdia, adenopaties i diversos fenòmens hemorràgics, afegeix. Tampoc els gossos no escapen a la seua picadura, ja que l’associació informa que poden contreure malalties com la babesiosi i l’erliquiosis.

Per evitar a aquests paràsits, des d’ANECPLA recomanen mantenir-se alerta no només durant els passejos o rutes de senderisme pel camp, sinó també al desplaçar-se a altres entorns com parcs, jardins, piscines o platges, on també poden trobar-se les paparres. Utilitzar "roba protectora adequada, que deixi visible la menor superfície de pell possible,", així com inspeccionar la roba, la pell –principalment les axil·les, el coll, la cintura i el cap–, i el cabell en tornar a casa són altres mesures dirigides a detectar qualsevol paparra que s’hagi adherit. En cas de trobar algun exemplar, aconsellen retirar-lo ràpidament però amb la tècnica adequada, i si és possible, conservar-lo per a possibles anàlisis posteriors.