Qui van ser les Tretze Roses i per què es recorden avui?

Adelina, Ana, Blanca, Carmen, Dionisia, Elena, Joaquina, Julia, Luisa, Martina, Pilar, Victoria i Virtudes. Tretze noms, tretze dones i tretze roses. Totes membres de les Juventudes Socialistas Unificadas en temps de la dictaruda de Franco: van ser perseguides i finalment afusellades, quatre mesos després de finalitzar la Guerra civil. Avui fa 82 anys, el 5 d’agost de 1939. Es coneixen com les Tretze Roses.

Les edats de les víctimes eren entre els divuit i els vint-i-nou anys. Nou de les joves afusellades eren en el moment de la seua mort menors, ja que la majoria d’edat estava establerta en 23 anys.

El fiscal del Consell Permanent les va sentenciar per ser responsables d’un delicte d’adhesió a la rebel·lió perquè van voler organitzar-se clandestinament per rebutjar l’ocupació de l’exèrcit franquista a Madrid. Les van descobrir, les van detenir i les van torturar en instal·lacions policials, després les van portar a la presó de dones de les Vendes de Madrid, construïda per a quatre-cents cinquanta persones en la que n’hi havia unes quatre mil.

Després de l’assassinat del comandant i alt càrrec franquista Isaac Gabaldón, que va acabar també amb la vida de la seua filla i el conductor del vehicle per un explosiu, el règim ho va considerar "com una amenaça" i va decidir castigar tots els contraris al règim, entre elles les Tretze Roses.

Entre els cinquanta-sis executats a Madrid el 5 d’agost de 1939, es trobaven aquestes tretze dones joves, així com quaranta-tres homes (43 clavells), entre qui es trobava un nen de catorze anys. En realitat, les dones afusellades van ser catorze, perquè a les anteriors s’ha d’afegir Antonia Torre Yela, afusellada el 19 de febrer de 1940.

Els afusellaments van saltar més tard a la premsa internacional quan es va conèixer que entre els executats es trobaven unes dones joves. Particularment, una filla de madame Curie va promoure una campanya de protesta a París per les Tretze Roses que va tenir un gran impacte a França.

Avui es ret homenatge a elles i així ho fan les xarxes socials, atapeïdes de missatges de commemoració i reconeixement de les seues vides "com a símbol de lluita per la justícia i la llibertat. Els seus noms mai seran esborrats de la història".