Una lleidatana de 14.000 anys

Les excavacions que duen a terme aquest estiu investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona a la Cova Gran de Santa Linya, a la Noguera, han tret a la llum nous fragments de l’esquelet de l’Homo sapiens de 14.000 anys d’antiguitat descoberta l’any passat, en una troballa que es va donar a conèixer el mes de juny passat.

Es tracta sobretot de falanges i algun fragment de vèrtebra de la ja batejada com Linya, la dona de la Noguera. L’esquelet està datat de finals del Paleolític Superior, un període en què les restes d’humans moderns són molt escassos a la península Ibèrica.

Les actuals excavacions, a càrrec del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la UAB –que van començar al maig i s’allargaran durant aquest mes d’agost–, també han permès recollir més indicis per demostrar que es tracta d’un enterrament intencionat. L’equip que estudia des de fa dos dècades la Cova Gran havia trobat registres materials d’entre 45.000 i 4.000 anys d’antiguitat, però mai fins ara restes òssies d’individus que la van habitar.

L’esquelet trobat el 2020 va ser batejat pels arqueòlegs com ‘Linya, la dona de la Noguera’

Les restes de l’esquelet corresponen bàsicament a la part inferior del cos (la pelvis i extremitats), a més d’algun petit fragment del crani, costelles i vèrtebres. Un grup de 9 investigadors especialitzats en arqueologia, restauració i paleoantropologia humana han descobert aquest estiu nous fragments de falanges i vèrtebres.

“Això ens indica que també hi ha la part de superior de l’esquelet –tòrax i crani– i hem de trobar-la”, va dir el catedràtic de Prehistòria de la UAB, Rafael Mora. Fins ara s’han recuperat unes 150 restes de l’esquelet. “No tinc dubte que restes com les dents, que es conserven molt bé en el temps, apareixeran en algun moment”, va afegir Mora.

Clau per estudiar la presència humana al nord-est peninsular

El jaciment de la Cova Gran de Santa Linya, descobert l’any 2002, és considerat clau en l’estudi de la presència humana al nord-est de la península Ibèrica.

Es tracta d’un dels pocs jaciments de l’àrea mediterrània en el qual s’han identificat vestigis de moments de transició, com el dels últims neandertals (ara fa uns 45.000 anys) i l’aparició dels primers humans moderns (entre 37.000 i 30.000 anys enrere), la pervivència d’aquests durant l’última màxima glacial (període entre 20.000 i 15.000 anys) i l’aparició dels primers agricultors i pastors (entre 7.000 i 4.000 anys).