“La pandèmia ens ha canviat i es nota en la lletra”

'Grafologia' prové del grec 'grapho', escriptura, i 'logos', coneixement. Els seus professionals analitzen textos escrits per algú a la recerca d'indicis sobre la seua personalitat i fins i tot del seu equilibri mental. No hi ha dos persones iguals ni dos lletres idèntiques. L'abat francès Jean-Hippolyte Michon va ser el pioner en aquesta ciència amb el seu tractat del XVII.

La grafòloga lleidatana Montse Perelló es defineix com una persona vital, senzilla i resilient amb la vida. Ha treballat amb eminències en el món de la grafologia com Juan Allende, Jaume Tutussaus i Rafael Cruz i està especialitzada en Relacions Humanes.

Quants anys fa que es dedica a la grafologia?

Vaig començar a estudiar grafologia l’any 1999 i vaig obrir el meu gabinet a Barcelona, SignesGrafo, l’any 2005. Així que en total porto 16 anys com a empresa.

Si canvia la lletra, canvia la personalitat?

Les nostres lletres projecten la nostra personalitat i per tant si triem fer un canvi de forma conscient i ens basem en les nostres lletres podrem reforçar i fins i tot aconseguir aquest propòsit. La grafoteràpia ens dona l’oportunitat de crear noves sinapsis neuronals basant-nos en la grafia i en altres signes grafològics.

A mesura que un es fa gran canvia la seua lletra?

modifiquen les nostres lletres, són les experiències i com les hem viscut. No és tant el que ens passa sinó com vivim el que ens passa. L’edat, sense una evolució interna, no es tradueix en un canvi a la lletra.

Amb tota la situació viscuda per la pandèmia, el seu volum de treball ha augmentat o disminuït?

Enmig de la pandèmia el meu treball va disminuir perquè les empreses no fitxaven tants candidats i van deixar en stand by la selecció. En aquests moments les empreses han tornat a la seua normalitat i el meu treball, també.

S’ha trobat que després de la pandèmia les persones hem canviat la lletra per exemple a causa de l’ansietat o la por?

Sí. Moltes persones han viscut el procés de la pandèmia amb molta por, ansietat i estrès, sobretot sustentant aquestes emocions durant un llarg període de temps, i això òbviament afecta el sistema nerviós, les emocions i, esclar, les accions que fem.

Quin és el canvi més determinant que ha observat?

El primer que es veu afectat, per la meua experiència grafològica, ha estat els marges drets. El marge dret representa la projecció psicològica de com em posiciono davant del futur, són les ganes d’avançar, és la relació amb els altres, la confiança en l’ambient. Moltes persones es van paralitzar emocionalment i per aquesta raó els marges drets són més amplis i, en alguns casos, han estat excessius, la qual cosa indicaria una por de la mort.

Quin és l’àmbit professional en el qual la grafologia és més present: en el jurídic com a pèrits, en el món laboral per contractar persones o en una consulta privada?

Existeixen diversos àmbits en els quals la grafologia és present, però principalment seria en l’àmbit jurídic i més centrament en la selecció dels recursos humans. El departament de RH de qualsevol empresa vol escollir el millor candidat per al lloc de treball requerit, i la grafologia els ajuda a fer un bon match entre l’empresa i el candidat idoni.

Li ha succeït, alguna vegada, que hagi extrapolat la seua professió a la seua vida personal?

[Riu] Crec que sempre! És com aquella persona que és intuïtiva. Utilitzarà la intuïció en totes les facetes de la seua vida. Amb la grafologia passa el mateix. No puc veure una lletra i no analitzar-la com a grafòloga. El bonic de la disciplina és que m’ha ajudat a entendre i comprendre més les persones i no jutjar-les tant. La comprensió i l’empatia cap a l’altre t’allibera de molts judicis.

A nivell particular, es podria portar a terme una anàlisi grafològica?

Sí! Esclar que sí! Moltes persones regalen i s’autoregalen estudis grafològics! Si et vols conèixer en profunditat i saber més de tu mateix, l’anàlisi de l’escriptura és una bona eina per conèixer-te.

Hi ha edats que presenten alguna dificultat per efectuar l’anàlisi grafològica?

No es pot fer una anàlisi fins que el nen té vuit, nou o deu anys perquè és necessari que tingui una psicomotricitat fina, i ha d’agafar correctament el bolígraf. Abans d’això, es pot fer l’estudi amb tests projectius com dibuixar la família i aquí descobrim coses.

Si es realitza una anàlisi a un jove que no sap què fer amb el seu futur, l’anàlisi el pot ajudar a dirigir-se cap a un àmbit o carrera determinada?

Li podem detectar el seu talent, les seues actituds i aptituds per recomanar-lo cap a on s’ha de dirigir. En adults també podem ajudar, ja que de vegades pateixen una crisi personal i amb la lletra podem reconduir-los.