Si tens claustrofòbia, no et fixis en aquests apartaments

Guanyar-se la vida en una megaciutat com Tòquio no resulta gens senzill per als joves. Els salaris a aquestes edats no solen ser gaire generosos, com tampoc ho són a Espanya. Molts fins i tot comencen de pràctiques i donen gràcies per cobrar una misèria en un context general en el qual les pràctiques ja no són necessàriament remunerades. A més, els preus de l'habitatge estan pels núvols. Tant que una habitació compartida en un pis cèntric pot ser completament prohibitiva. En aquest context, una empresa anomenada Spilytus ha aprofitat per crear i oferir apartaments amb unes dimensions similars a les d’una cel·la de presó.

Són concretament nou metres quadrats d’habitatge i compten amb bústia, aire condicionat i internet incorporada, tal com detalla Hiroshi Sugano en un vídeo per a la BBC, un dels molts joves que han rebut amb bons ulls la proposta de Spilytus. Encara que podria permetre’s una habitació als afores i gaudir de més espai, les distàncies existents entre els suburbis i el centre de la ciutat pesen encara més que les diminutes proporcions de la seua actual casa. En les seues pròpies paraules, "anar en un tren ple de gent des dels suburbis és mentalment i físicament esgotador".

Però, com és lògic, un pis tan petit té els seus inconvenients. "Sovint menjo dempeus. Aquest lloc és molt petit per a una taula o un seient. Prendrien massa espai". Tot, dormitori, cuina i bany, queden disposats en un ambient claustrofòbic i armat de llum artificial. Per a la immensa majoria de nosaltres podria suposar un desafiament per a la nostra salut mental, però a la capital hi ha aproximadament 800 persones d’entre 20 i 30 anys vivint en aquests apartaments. I tant Sugano com Shiho Fujikawa, una altra jove japonesa, semblen feliços en aquestes circumstàncies. "És de la mida perfecta per a les persones solteres", diu.

Mentrestant, Spitylus afirma que està donant un cop de mà als joves professionals japonesos. Tal com li explica a la BBC el seu director executiu, Keisuke Nakama, "volem donar suport als joves" que arriben a Tòquio dels districtes exteriors i de països estrangers acomodant les seues necessitats d’habitatge. Però no creguis que aquests microapartaments costen 100 o 200 euros perquè el seu preu real ascendeix als 650 dòlars.

És cert que no necessitem tant per ser feliços com ens compten des de la publicitat. Ni una casa gegantina ni un munt d’objectes no són els ingredients indispensables d’una vida plena. I, tanmateix, sí que necessitem cert espai per sentir-nos lliures. Lluny de ser una solució bohèmia, aquests apartaments i el conformisme dels joves són una mostra que alguna cosa no està anant bé en la nostra societat.