Esterri d'Àneu, terra de bruixes

L’exposició Se’n parlave... i n’hi havie sobre el fenomen de la bruixeria a la zona de Lleida i el Pirineu va tornar a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, a Esterri d’Àneu, després d’intinerar des del 2018 per diferents museus, per quedar-s’hi de forma permanent.

En la seua tornada, la mostra ha incorporat noves peces que ja poden veure’s a les sales del museu.

Entre aquestes destaquen un bust de cera de Catherine Deshayes, coneguda com La Voisin, una endevina francesa que feia enverinaments per encàrrec i era proveïdora d’elements per fer bruixeria. També s’hi han sumat peces de cera fetes amb els ciris beneïts per a Setmana Santa i amb imatges del calvari de Crist impreses a les quals s’atribuïa dots de protecció, o pedres medicinals i protectores.

Altres materials que poden veure’s a l’exposició són amulets de protecció com una pota de teixó del segle XIX, ganivets i romer, elements necessaris per evitar calamarsades, aparells de tortura, la pell d’una serp seca, vestits de nadons i estampes de sants i verges. 

Se’n parlave... i n’hi havie estarà de forma permanent a Esterri d’Àneu. Un territori, les Valls d’Àneu, que forma part del denominat bressol europeu de la caça de bruixes.

A Catalunya, la bruixeria va estar molt vinculada a les dones. Així doncs, al segle XV, mentre que a Suïssa la majoria de condemnats eren homes, a Catalunya el 90 per cent van ser dones.

A Catalunya el 90% de les acusades de bruixeria eren dones, i en altres països predominaven els homes

A l’exposició pot consultar-se un fragment del Llibre d’Ordinacions de la Vall d’Àneu, del 1424. Es tracta del text jurídic català més antic, en què es fa referència al “delicte de la bruixeria”. Aquest document corrobora que les Valls d’Àneu i el Pirineu haurien estat escenari de la primera condemna legal del crim de bruixeria en l’àmbit europeu, així com escenari de les primeres persecucions de bruixes i bruixots a inicis del segle XV.

“Moltes vegades no es tracta només de llegendes, són situacions reals viscudes per homes i dones fins ben entrat l’any 1940.”, va explicar Júlia Carreras, filòloga i investigadora.

Aquesta mostra, produïda per la Xarxa de Museus de Terres de Lleida, s’ubica a Casa Gassia i ha permès sumar dos sales del segle XVIII que encara no estaven obertes al públic.