Onze anys sense saber res de Sonia Iglesias

Sonia Iglesias Eirín va desaparèixer el 18 d’agost de 2010 –aquest dimecres es compliran onze anys– en ple centre urbà de Pontevedra. El pare del seu fill i l’única persona a qui van apuntar, Julio Araújo, va morir. També el progenitor d’ella, sense conèixer el parador de la seua filla. El rastre d’aquesta dona de 37 anys es va perdre després que no es presentés en el lloc de treball que ostentava com a encarregada d’un establiment comercial al centre històric de Pontevedra. El seu marit, de 62 anys, va ser el que la va portar aquell matí. Junts van visitar una sabateria en la qual ella va deixar un parell de sandàlies. Després, com hi havia molt trànsit, Sonia va preferir baixar del vehicle i fer el trajecte caminant.

A part de la seua cartera amb la targeta sanitària dins, trobada el primer cap de setmana de la seua falta en una cuneta a prop de la muntanya Castrove, no es coneixen fins la data altres troballes significatives en el marc de la investigació. Julio Araújo va arribar a declarar com a investigat, però finalment la Justícia va retirar la imputació i va arxivar el cas per falta de proves. La família de la dona, acompanyada per amics i veïns, sempre ha demanat que es mantingui viu el seu record i que s’aclareixi el succeït amb ella. Avançat el temps s’han dissipat les esperances de trobar-la amb vida.

Araújo va morir el setembre de 2020, víctima d’un càncer de pulmó. Malgrat la pressió policial sobre ell, també sobre un dels seus germans que van assenyalar com a possible còmplice, i dels múltiples registres en propietats de la seua família, els investigadors mai no van aconseguir proves prou sòlides contra aquest home, l’única persona sobre qui van arribar a posar el focus. Una de les últimes aparicions públiques de Julio Araújo es va produir el febrer de 2018 quan va acudir a la comissaria de la Policia Nacional de Pontevedra per declarar com investigat per l’homicidi –que ja no desaparició– de la gallega. Ella li havia demanat el divorci i va transcendir que estava enamorada d’un empresari espanyol resident a Veneçuela. Abans de la tragèdia, Julio i Sonia van celebrar la primera comunió del seu fill, Alejandro, que tenia 8 anys quan va desaparèixer la seua mare.

Ell, en l’actualitat doblement orfe, ha hagut de sol·licitar que es declari morta legalment a la seua mare, per raons d’herència, per desbloquejar qüestions que són de caràcter legal i d’índole administrativa. L’obertura d’aquest expedient pel Jutjat d’Instrucció número 5 dels locals, malgrat ser un tràmit dur, va ser interpretat com a previsible per Mari Carmen, germana de Sonia, davant de la necessitat de posar tot en ordre. La tramitació va resultar possible perquè el requisit que havia d’haver passat una dècada es complia.

Tant Policia com Fiscalia expressen contínuament la seua voluntat de no abandonar aquesta causa, però la possibilitat que vagi a reobrir-se sembla remota, atès que va ser tancada provisionalment, fins en dos ocasions, pel jutjat de Violència de Gènere.

Julio Araújo es va deslliurar d’una imputació per detenció il·legal i de l’acusació per un presumpte homicidi. Alejandro, el pare de Sonia i de Mari Carmen, va morir el passat 13 de maig, als 73 anys, amb tots els seus dubtes sense resposta, igual que li passa a la seua dona, Carmen Eirín, que no abandona la lluita. En aquella calorosa jornada d’estiu del 18 d’agost de 2010, Mari Carmen va acudir a la feina de Sonia a les 13:25, cinc minuts abans del seu torn d’entrada. No va poder veure-la perquè no va aparèixer. Una companya la va trucar al mòbil i va saltar el contestador. En el fix de casa va contestar Julio, a qui se'l va informar i va preguntar per la tardança. Mari Carmen va acudir a casa dels seus pares des d’on van telefonar a la botiga a les dos del migdia. Tampoc. Llavors van contactar amb Araújo perquè recollís la mare de Sonia a fi de preguntar en centres de salut o en algun hospital. Així ho va fer, a dos quarts de quatre. La denúncia la va posar el mateix Araújo a la nit.

Fotos de Sonia van empaperar la ciutat del Lérez. I va començar el rastreig d’una veïna que, amb el pas dels dies, i ara transcorreguda més d’una dècada, semblava haver-se esfumat. El seu cas va commoure. I commou.