Realment estem sols en l'univers? On són els extraterrestres?

La paradoxa de Fermi consisteix a descriure l’aparent contradicció entre el fet que no hàgim trobat encara evidència de vida extraterrestre malgrat que, segons les estimacions, ja l’hauríem d’haver descobert a causa de l’alta probabilitat que hi hagi altres civilitzacions intel·ligents en el nostre univers.

Trobar vida més enllà de la Terra, sigui dins o fora del nostre sistema solar, és un dels desafiaments més grans per a la humanitat. Fins ara, les sondes espacials Voyager, la missió Cassini-Huygens i la nau espacial New Horizons, han explorat un ampli rang del nostre sistema solar sense èxit. Els humans hem explorat cada un dels planetes que coneixem, però cap dels nostres esforços d’exploració no ens ha portat a res concloent.

Precisament la paradoxa de Fermi intenta respondre a aquesta pregunta. Atès que la nostra estrella i la Terra són part d’un sistema planetari jove en comparació amb la resta de l’univers, i que el viatge interestel·lar podria ser bastant fàcil d’aconseguir, la teoria diu que la Terra ja hauria d’haver estat visitada per extraterrestres.

Pel que sembla, el plantejament d’aquesta teoria es remunta a quan el físic italià Enrico Fermi va fer un comentari informal a l’hora del dinar el 1950. Va reflexionar sobre que qualsevol civilització amb una modesta quantitat de tecnologia de coets podria colonitzar ràpidament tota la galàxia. Basant-se en les seues xifres aproximades, va argumentar que la Terra ja hauria d’haver estat visitada per extraterrestres. Posteriorment, un article de l’astrofísic nord-americà Michael H. Hart el 1975, que va publicar un examen detallat de la mateixa paradoxa de Fermi, va despertar la curiositat dels científics i van començar a estudiar la pregunta d'“on són els extraterrestres?” amb més detall.

Pensar que els humans som tan especials per estar sols en el vast univers és arrogant i, com hem vist, tampoc no està avalat estadísticament atesa l’abundància de sistemes estel·lars i planetes habitables que hem trobat en les dades dels nostres telescopis. I, tanmateix, malgrat aquestes grans probabilitats a favor de la vida extraterrestre, continuem sense haver donat amb ningú.

La resposta més senzilla a la paradoxa de Fermi té a veure amb els desafiaments físics. El viatge interestel·lar és difícil, ja ho sabem; però no impossible. Ja hem aconseguit aquesta gesta amb dues naus espacials separades i, encara que viatjar a un altre sistema estel·lar és més complicat que viatjar a la Lluna, en essència només es tracta d’escalar el “problema”. Els extraterrestres podrien utilitzar tota mena de tecnologies per colonitzar la galàxia. La pregunta que es planteja aquí és per què cap civilització alienígena no ha emprès encara aquest tipus de creixement que els hagi pogut portar fins nosaltres.

Llavors, on són? Avui dia existeixen nombroses 'solucions’ potencials a la paradoxa de Fermi, algunes d’elles són que sobreestimem la prevalença de vida intel·ligent en l’univers, estem mirant als llocs equivocats, la vida intel·ligent està hibernant o és massa aviat per detectar altres civilitzacions.