Investigadors relacionen per primera vegada un gen amb el càncer cerebral de pitjor pronòstic
Imatge cedida pel CNIO del glioblastoma mesenquimal d'un ratolí amb les cèl·lules mare marcades en color verd i les cèl·lules diferenciades en roig
Un equip internacional d’investigadors ha descobert el gen que desencadena el subtipus de càncer cerebral de pitjor pronòstic (el glioblastoma mesenquimal), un gen que fins ara no s’havia relacionat amb tumors cerebrals i el descobriment del qual ajudarà a conèixer millor la biologia d’aquest càncer i a buscar teràpies per combatre'l. La investigació, liderada per investigadors del CNIO i de la Universitat de Medicina de Friburg (Alemanya), ha descobert que FOSL1 és el 'gen màster regulator' –l’equivalent a un interruptor genètic general– del glioblastoma mesenquimal.
La troballa, que es publica aquesta setmana a la revista eLife, no es traduirà a curt termini en un nou tractament, però "és un pas endavant en la recerca de teràpies contra un tumor de mal pronòstic", valora Massimo Squatrito, cap del Grup de Tumors Cerebrals Fundación Seve-Ballesteros, del CNIO, coautor principal del treball. El gen FOSL1 és la peça del trencaclosques que faltava, explica una nota del CNIO. Els científics sabien que un altre gen, el NF1, té un paper important al glioblastoma mesenquimal, però desconeixien el seu mecanisme d’acció. El nou treball revela que FOSL1 és la "baula perduda" entre NF1 i l’activació del programa genètic implicat en aquest tipus de càncer, detalla Squatrito.
L’estudi ha demostrat en ratolins que sense el gen màster regulador FOSL1 els animals tarden molt més temps a desenvolupar un glioblastoma mesenquimal, encara que tinguin mutacions a NF1. A més, els autors han comprovat que les anomenades 'cèl·lules mare del tumor', responsables que el tumor aparegui de nou després d’haver estat eliminat, perden justament aquesta capacitat de regeneració tumoral en els animals sense FOSL1.
Els glioblastomes són els tumors del sistema nerviós central més comuns i letals en adults i, segons les seues característiques moleculars, es classifiquen en diversos tipus, encara que tenen una gran tendència a canviar d’un subtipus a l’altre.
