Per què els japonesos es pintaven les dents de negre?

El corrent estètic japonès de l’Ohaguro neix al segle X i consistia ni més ni menys que en ennegrir-se les dents. Per a l’alta societat nipona d’aquella època era un símbol de salut, ja que la tècnica que feien servir prevenia el deteriorament de les dents. En concret, els aristòcrates utilitzaven una solució de llimadura de ferro i vinagre anomenat kanemizu. Una solució que molt aviat s’estendria entre molts altres estaments socials, des de joves de classe alta a samurais, dones de classe mitjana, dones de classe baixa i geishes. En el període Edo, diuen segons el mitjà espanyol El Confidencial, "fins i tot va arribar a fer-ho la Família Imperial", la qual cosa en suposava una referència nacional.

En l’actualitat, igual ens sembla una tècnica horrorosa, però la veritat és que al món contemporani ja existeix. Es tracta d’un tractament que persegueix precisament l’oposat. Si l’Ohaguro estava destinat només a ennegrir-se les dents, avui dia es vol proporcionar més blancor a la dentadura.

Finalment "la pràctica Ohaguro va anar caient en el desús amb el pas dels segles a causa de la forta olor que produïa i el complicat de la seua preparació, fins al punt que només l’utilitzaven les dones que anaven a casar-se, les prostitutes i les geishes", com afirmen en El Confidencial.

L’any 1870 el govern japonès va prohibir l’Ohaguro en els homes. Uns anys després, l’emperadriu Shōken es deixaria veure en públic amb les dents blanques. Va ser el principi del final de l’Ohaguro, que en l’actualitat queda limitat a les pel·lícules d’època i el teatre kabuki.

Qui sap, potser en uns anys torni a ser tendència.