¿Les coordenades del meridià de Greenwich que passa per l'AP-2 són incorrectes?

El meridià de Greenwich és una línia imaginària que uneix els pols i pren el seu nom de la localitat britànica del mateix nom, situada a prop de Londres. Serveix de meridià zero per determinar les situacions de cada lloc de la Terra i a partir d'ell es mesuren les longituds en notació sexagesimal. El globus terraqüi es va dividir en una conferència internacional celebrada el 1884 en 24 fusos paral·lels al meridià de forma que durant les 24 hores del dia el sol discorre per cada un.

A l'autopista A-2, entre les localitats de Bujaraloz (Saragossa) i Peñalba (Osca), pocs quilòmetres abans d'entrar a la demarcació de Lleida, un arc assenyala el punt que coincideix amb el pas de la línia imaginària del meridià. Un usuari de Twitter, però, assenyala que les corrdenades podrien estar equivocades. 

Altres tuitaires aventuren que potser no era possible construir l'arc coincidint exactament amb el meridià mentre que d'altres fan servir la ironia afegint que a Espanya fan passar els meridians per on volen. 

La realitat, però, és que segons Google Earth o altres plataformes com SigPac, l'arc no es troba al punt oº 00' 00,00'', com hauria de ser, si no que es troba desplaçat uns 5,3 segons a l'oest que traduït en distància són els 100 metres que assenyala el tuitaire @unpobrebomber

L'explicació la descobreix @davidmarti, que adjunta l'enllaç d'un article que revela els motius d'aquesta desviació. 

Juan Toro, autor del blog de geomàtica i topografia 'Interés por la Geomática', explica que el desfasament es deu al fet que el sistema de satèl·lits GPS utilitza com a meridià de referència el IRM (Internacional Reference Meridian), va prendre el 1958 com a punt de referència les coordenades d'una estació d'observació de satèl·lits situada a Baltimore, als Estats Units. 

La diferència entre els sistemes cartogràfics europeu i nord-americà ja es va constatar el 1969, però es va descartar la possibilitat de reajustar tot el sistema GPS per eliminar el desfaament, afirma l'article de Toro.