Ruta històrica a Peramola amb la dona com a protagonista

Peramola ha apostat de manera decidida per fer visible el paper que han tingut les dones en la història del municipi i per portar-ho a terme ha ideat una ruta amb una quinzena de punts on s’expliquen, a través del seu testimoni, diferents aspectes de la vida quotidiana fa més de mig segle. El projecte Padrina, parla’m de tu, que es va estrenar durant la celebració de la festa major el cap de setmana passat, ha comptat amb la participació de vint-i-dos persones de més de seixanta-cinc anys, i els seus testimonis es podran visionar a partir de codis QR que s’han instal·lat a les plaques col·locades en diferents punts d’aquesta localitat de l’Alt Urgell. Aquestes van acompanyades d’una explicació i de fotografies antigues que es podran visitar fins a mitjans de setembre.

La festa major és un dels aspectes que es recorden amb aquests testimonis. Ramona Orrit explica que apuntava en una llibreta els noms dels nois que li havien demanat sortir a la pista de ball a les festes i amb qui havia acordat que ho faria. Per la seua banda, Maria Bach diu que s’intentava sortir més vegades a la pista amb el noi que més els agradava. Una altra de les participants en el projecte, Montserrat Orrit, afirma que “en aquells temps érem més feliços sense tenir tantes coses materials com els joves d’avui dia”. En la ruta també es recorden altres esdeveniments importants com era, en els mesos d’hivern, la matança del porc.

Quant als comerços, fa cinquanta anys hi havia diverses carnisseries, forns i fins i tot un barber, entre altres. La població superava el mig miler de persones i una part de les dones treballaven per a la fàbrica de petits electrodomèstics Taurus d’Oliana, cosint per a diverses clientes o al camp. Amb els anys, el nombre d’habitants va descendir, sobretot entre els joves. Altres testimonis parlen sobre la construcció dels pantans d’Oliana i de Rialb.

L’alcaldessa de Peramola, Gemma Orrit, assenyala que gràcies al testimoni d’aquestes dones s’ha pogut constatar que han estat “l’eix a casa i en l’economia familiar”. Per la seua part, la regidora d’Afers Socials, Sílvia Esteve, destaca que aquest treball ha permès conèixer millor els habitatges d’aquesta generació i difondre-la al municipi. El projecte, que ha tingut un cost d’uns 5.000 euros, ha estat subvencionat per l’àrea d’igualtat de la diputació de Lleida.