Els millors de la Selectivitat de Lleida de fa una i dues dècades

El Manel Baradad va treure la millor nota de la província de Lleida de la Selectivitat de l’any 2011, concretament un 9,5, una de les millors de Catalunya. Era alumne del col·legi Claver i necessitava un 13,54 per la doble titulació de Telecomunicacions i Informàtica a la Universitat Politècnica de Catalunya. A més, havia de passar una prova prèvia per entrar al CFIS (Centre de Formació Interdisciplinària Superior de la UPC). El seu sistema, va assegurar al Diari Segre quan tan sols tenia 18 anys, era “estudiar i mantenir la concentració als exàmens”.

Efectivament, la bona nota de la Selectivitat li va permetre entrar a la carrera que volia. “Vaig passar la prova d’accés i vaig poder estudiar Telecomunicacions i Informàtica, després també vaig fer un màster de Telecomunicacions”, confirma en Manel al Diari.

Actualment, des de fa quatre anys, es troba a Boston, als Estats Units, fent el doctorat al Massachusetts Institute of Technology (MIT) de Cambridge sobre “l’anàlisi d’imatges amb intel·ligència artificial”, és a dir, està ensenyant als ordinadors a entendre les imatges com ho fan els humans. De moment, almenys a curt termini, no es veu tornant a Catalunya: “Vaig venir aquí a fer el treball de fi de màster i ja m’hi he quedat, a Espanya i a Catalunya el món tecnològic està poc desenvolupat”. El seu objectiu és acabar treballant en “una gran empresa tecnològica de recerca”.

La Meritxell Fernàndez, alumna del Joan Brudieu de La Seu d'Urgell, va treure una de les millors notes de la província de Lleida de la Selectivitat del 2001, un 9,15. En l'entrevista que li va fer el Diari Segre llavors per ser una "chica excelente" - així és com van titular la notícia - confessava que ella "estudiava el suficient" i que la clau era "organitzar bé el temps i les matèries d'estudi", i així també podia "sortir de marxa amb els amics". Va cursar el batxillerat humanístic i volia fer Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona, tot i que ens va dir que li agradaria combinar la seva especialitat amb la carrera de Periodisme.

20 anys més tard, molt contenta d'atendre'ns, ens explica que finalment va estudiar la llicenciatura de Dret a la UAB i va continuar "amb un Doctorat en Dret a Florència i un postdoctoral a París", que va compaginar amb diversos màsters en Lingüística a Barcelona, París i Leiden (Holanda). Efectivament, amb 18 anys ja manifestava aquesta passió per les lletres: "la lingüística sempre havia estat una de les meves passions i em va aportar molta satisfacció personal poder completar la meva formació jurídica amb aquesta vessant. Aquest doble perfil també m'ha obert oportunitats professionals que no hagués tingut amb un perfil exclusivament jurídic". Recorda l'època universitària amb nostàlgia i com un període molt formador "en tots els nivells".

El futur se’l planteja amb una actitud molt oberta: “amb objectius però sense exigències”. Li agradaria seguir treballant amb equips internacionals en projectes de rellevància social tot i que “troba a faltar el país”.

Pels que ara al setembre inicien aquesta nova vida universitària els recomana que trobin un “bon equilibri entre la planificació i la improvisació, i que no s’oblidin de gaudir, seria una llàstima no gaudir del trajecte universitari per estar massa preocupat en arribar a la meta”.

Mirant-ho amb perspectiva els dos han aconseguit tot allò que es van proposar fa 10 i 20 anys i estan treballant en grans empreses i universitats. Al cap i a la fi, ser els millors de la Selectivitat de Lleida del seu any no havia pogut ser un cop de sort.