Més testaments amb la Covid

La por generada per la pandèmia de la Covid-19 ha disparat el nombre de consultes i tramitacions de testaments per part dels lleidatans davant del desig de deixar-ho tot “ben lligat” en cas que els pogués passar alguna cosa.

Ja no només per llegar els seus béns, sinó també per a qüestions de custòdia dels fills i fins i tot de com desitgen que sigui el seu últim adeu. Segons les dades facilitades a SEGRE pel Col·legi Notarial de Catalunya, el primer semestre d’aquest any s’han registrat un 53% més de testaments a les comarques lleidatanes en comparació amb el mateix període de l’any passat.

Un increment que ha sorprès els professionals, malgrat que destaquen la tradició a Catalunya de fer testament, ja que el 70% dels difunts deixen ordenat el repartiment del seu llegat..

A la província de Lleida, s’han firmat un total de 3.534 testaments entre els mesos de gener i juny, la qual cosa representa un augment del 53% respecte al mateix període del 2020.

Els notaris assenyalen que durant els mesos de confinament, els despatxos van estar dos mesos tancats i només tramitaven casos d’urgència, per la qual cosa hi ha feina pendent que estan fent durant aquest any. Tanmateix, destaquen que efectivament la pandèmia ha fet “reflexionar més” els ciutadans per deixar per escrit les seues últimes voluntats.

El 2021, a falta de tenir completes les dades del juny, el mes que va registrar més testaments va ser el març, amb 777, una mitjana de trenta al dia i més del doble que l’any anterior, el març del 2020, quan es va iniciar la crisi sanitària.

Quant a les herències, els notaris han tramitat un total de 2.423 processos el primer semestre de l’any a Lleida, la qual cosa indica un augment del 75%. Els notaris assenyalen que també han pujat les renúncies al no poder assumir els impostos.

La pujada d’impostos causa més renúncies a les herències

La notària María Simón assegura que també s’han registrat més renúncies a herències després de l’aprovació de la pujada d’impostos del maig del 2021. Un augment que també s’atribueix a la crisi econòmica derivada de la Covid. “La majoria de les herències són immobles, de manera que els hereus han de fer-se càrrec del pagament dels impostos, a més del manteniment dels béns, per la qual cosa alguns opten per renunciar al llegat”, assegura.

D’altra banda, Simón destaca que també hi ha els llegats solidaris, de ciutadans, sobretot gent sense família, que donen els seus béns a entitats. “La majoria ho tenen molt clar i saben a qui llegar”, assenyala.

“Hi ha més gent jove que fa testament per la tutela dels fills”

María Simón, notària de les Borges Blanques i membre de la Junta directiva del Col·legi Notarial de Catalunya, assegura a SEGRE que en els últims mesos s’ha notat un increment de ciutadans joves que fan testament per designar la persona que es cuidarà dels seus fills per si els passa alguna cosa.

També en cas de separacions, perquè els béns no quedin en mans de l’exparella, així com les modificacions d’herències. “Hi ha gent que canvia el testament segons si l’ha tractat un fill o un altre. Fins i tot alguns deshereten, encara que pot ser que amb el temps, si fan les paus, tornin a canviar el seu llegat”, assegura. Segons Simón, segueix sent la gent gran la que fa més testaments. “Amb la pandèmia, alguns hi han reflexionat i s’hi han animat potser abans.

Durant el confinament hem fet algun servei a domicili, amb totes les mesures de seguretat sanitàries, per fer un testament, ja que no volien deixar els seus assumptes sense resoldre”, assenyala..