Què significa el codi dels ous?
És una dada molt útil per al consumidor que es preocupa pel benestar de l’animal
Imatge d’arxiu d’un grup de gallines en una explotació avícola.
Potser mai no t’has parat a pensar què volen dir els números dels ous, però la veritat és que aporten molta informació a l’hora de triar qualitat en la nostra compra. El codi dels ous és una dada molt útil per als consumidors preocupats pel benestar animal o per l’empremta ecològica de les seues compres perquè informen sobre les condicions en les quals vivia la gallina.
El primer número del codi dels ous indica la forma en què van ser criades les gallines. Les dues lletres següents indiquen el país en el qual han estat produïts i la resta de números pertanyen al codi d’identificació del productor.
Existeixen diverses formes de cria de gallines ponedores: en gàbia, a terra, camperes i ecològiques. Segons l’Associació Espanyola de Productors d’Ous, els sistemes de producció varien molt entre els països de la Unió Europea: a Espanya predomina la producció en gàbia condicionada, mentre que a Alemanya el sistema prioritari és el terra. En conjunt, alguna cosa més de la meitat de la producció a tota la Unió Europea és en gàbia, per la qual cosa les normatives de benestar animal sobre això afecten una quantitat considerable de gallines ponedores.
Tipus de codis
Codi 0: gallines ecològiques
Els ous de número 0 procedeixen de gallines criades en les condicions més dignes, a més de donar suport a una producció ecològica. Són gallines lliures i alimentades a base de pinsos ecològics. En definitiva, són els ous més bons i saludables.
Codi 1: gallines camperes
El número 1 indica la provinença de gallines camperes: igual que les ecològiques, poden sortir a l’exterior a picotejar a la terra, l’única diferència amb les anteriors és que el pinso en què es basa la seua alimentació no és ecològic.
Codi 2: gallines criades a terra
Aquest tipus d’explotació s’organitza de manera que les gallines són lliures a terra, però a l’interior d’una nau i sense sortida a l’exterior.
Codi 3: gallines criades en gàbia
La legislació de la Unió Europea va prohibir les gàbies individuals i va obligar a augmentar l’espai per a cada gallina dins de la gàbia de 550 a 750 centímetres quadrats. A Espanya, l’adaptació del sector a aquesta nova normativa va suposar una inversió de més de sis-cents milions d’euros segons dades del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, ja que en aquell moment el 90% de la producció avícola era en sistema de gàbies.
Per a moltes organitzacions de benestar animal l’espai mínim que marca la Unió Europea no és suficient, ja que és l’equivalent a tot just un foli mida A4. Per a altres grups, com l’Organització Interprofessional de l’Ou i els seus Productes, Inprovo, la situació és molt diferent. Segons aquesta font, quan les gallines estan criades de manera intensiva, "l’espai que se’ls dona és més que suficient per moure’s per tota la gàbia juntament amb les seues companyes per au. A més, just aquest sistema evita malalties en estar més controlades i tenir sempre la temperatura, il·luminació i font d’aliment adequada".
En definitiva, tots els sistemes de producció són vàlids i tots tenen avantatges i inconvenients. És finalment el consumidor qui ha de decidir quin tipus d’ous comprar.
