Què fan els millors estudiants de la selectivitat de Lleida de fa 10 i 20 anys?

Fa deu i vint anys respectivament que Manel Baradad i Meritxell Fernández van treure les millors notes a la selectivitat a Lleida. Es trobaven en un punt en el qual iniciaven la vida universitària i explicaven a SEGRE què volien fer, quins eren els seus somnis i objectius, com es veien en un futur. Ara, deu i vint anys després, hi tornem a contactar. Com els ha anat? Quina carrera van estudiar? Han aconseguit el que es van proposar? Ell té vint-i-vuit anys i ella trenta-vuit, i cap dels dos no es troba a Catalunya, ni tan sols a Espanya.

Manel Baradad va treure la millor nota de Lleida a la selectivitat del 2011, concretament un 9,5, una de les millors de Catalunya. Era alumne del col·legi Claver i necessitava un 13,54 per aspirar a la doble titulació de Telecomunicacions i Informàtica a la Universitat Politècnica de Catalunya. A més, havia de passar una prova prèvia per poder cursar aquests estudis. El seu sistema, va assegurar quan tenia divuit anys, era “estudiar i mantenir la concentració en els exàmens”.

Anys després, Baradad fa un doctorat a Boston i Fernández és analista de l’OCDE a París

La bona nota a la selectivitat li va permetre treure’s la carrera que volia, i després va fer un màster de Telecomunicacions. Des de fa quatre anys es troba a Boston, als Estats Units, fent el doctorat al Massachusetts Institute of Technology (MIT) de Cambridge sobre anàlisi d’imatges amb intel·ligència artificial, és a dir, ensenya els ordinadors a entendre les imatges com ho fem els humans.

De moment, almenys a curt termini, no es veu tornant a Catalunya: “A Espanya i a Catalunya el món tecnològic està poc desenvolupat.” El seu objectiu és treballar “en una gran empresa tecnològica d’investigació”.

Meritxell Fernández, alumna del Joan Brudieu de la Seu d’Urgell, va treure una de les millors notes de Lleida a la selectivitat del 2001, un 9,15. A l’entrevista que li va fer SEGRE llavors per ser una “noia excel·lent” –així es va titular la notícia– deia que la clau era “organitzar bé el temps”. Vint anys més tard, explica que es va llicenciar en Dret a la UAB i va fer un doctorat a Florència i un postdoctorat a París, que va compaginar amb diversos màsters en Lingüística a Barcelona, París i Leiden (Holanda). “Aquest doble perfil m’ha obert oportunitats que no hauria tingut amb un perfil només jurídic”, diu.

Actualment és analista de polítiques públiques d’educació a l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic), que té la seu a París. Des que se’n va anar a Itàlia per fer el doctorat fa quinze anys ha treballat sempre a l’estranger. Diu que “és molt sa mentalment conrear-se de manera holística”, i considera que els estudiants “no haurien de descuidar l’adquisició d’altres competències com les llengües i cultures estrangeres, la creativitat i la sensibilitat artística”.