SEGRE

TRASPLANTAMENT

Trasplanten per primera vegada els pulmons d'un nadó donats en aturada cardíaca

A l'Hospital Vall d'Hebron

Trasplanten per primera vegada els pulmons d'un nadó donats en aturada cardíaca

Trasplanten per primera vegada els pulmons d'un nadó donats en aturada cardíacaEFE/Marta Pérez.

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Metges de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona han extret i trasplantat, primera vegada a Espanya, els dos pulmons d’un nadó donats en aturada cardíaca controlada, un procediment molt poc habitual a Europa de què s’ha beneficiat un menor de dos anys que estava en llista d’espera de dos pulmons.

Aquest procediment consisteix que el donant és traslladat al quiròfan i s’espera que es produeixi l’asistòlia, és a dir, que el cor deixi de bategar, una tècnica que, segons han explicat els metges, ha permès salvar la vida d’un altre nadó amb una patologia terminal i que obre la porta a noves opcions en el trasplantament de pulmó pediàtric.

L’asistòlia controlada es practica en pacients sense esperança de vida que esperen que se’ls retiri el suport vital i, en aquesta situació, els òrgans estan més ben preservats que en el cas de mort encefàlica o un altre tipus d’asistòlia no controlada.

La doctora del Servei de Cirurgia Toràcica i Trasplantament Pulmonar de Vall d’Hebron, Laura Romero, ha explicat que és la primera vegada a Espanya que es duu a terme aquest procediment en nens i que la tècnica és la mateixa que en pacients adults.

"En nens és molt poc habitual perquè l’estructura i els teixits d’un nadó no són els mateixos que els d’un adult, i tampoc la resistència a la isquèmia, fase que passa entre el moment en què s’interromp la circulació de l’òrgan fins que es restitueix novament al cos del receptor, cosa que complica el procediment," ha explicat Romero.

"En asistòlia controlada, el donant es trasllada a quiròfan, se li retira el suport vital i s’espera que es produeixi l’asistòlia, és a dir, que el cor deixi de bategar", ha detallat Romero, que ha agraït la generositat de la família donant.

Segons Romero, "l’opció en asistòlia controlada s’havia explorat poc, hi ha poc donant infantil, i aquesta intervenció obre un nou camp".

Quant a l’extracció "en donants tan petits, no sabem quant temps poden estar els teixits sense rebre oxigen, de manera que hem de fer la cirurgia de l’extracció dels pulmons el més ràpid possible," ha especificat la doctora Irene Bello, també del mateix equip de cirurgia toràcica.

Els metges han destacat que en la intervenció quirúrgica va participar un equip multidisciplinari format per professionals de cirurgia toràcica, cirurgia cardíaca pediàtrica, anestesiologia, l’equip de l’UCI pediàtrica, que va possibilitar el suport amb oxigenació extracorpòria al quiròfan, infermeria d’anestesiologia, coordinadora d’infermeria de trasplantament, infermeria perfusionista, infermeria quirúrgica, auxiliars i zeladors.

"L’empelt era perfecte, s’havia fet l’extracció en quiròfan, i els pulmons arribaven en un estat òptim", ha destacat Romer, la cirurgiana que va realitzar el trasplantament juntament amb Leire Sánchez.

"Més complexa va ser la segona intervenció del procés, és a dir, el trasplantament, perquè el nadó receptor té una cardiopatia congènita i per poder fer el trasplantament d’ambdós pulmons va ser necessari remodelar el cor amb la col·laboració de l’equip de cirurgia cardíaca pediàtrica", ha detallat Romero.

El nadó trasplantat patia una hipoplàsia i estenosi de venes pulmonars, que és una cardiopatia congènita que cursa amb hipertensió pulmonar i acaba requerint un trasplantament.

Lis Vidal, infermera gestora de casos de trasplantaments, ha confessat que "abans del trasplantament treballem amb la família i amb els cuidadors sobre com serà tot el procés: l’accés a la llista d’espera, la intervenció, l’estada a l’UCI i l’hospitalització".

"Establim una relació molt pròxima, basada en el respecte i la confiança perquè el nen i la família aconsegueixin els coneixements i les habilitats després del trasplantament per seguir el tractament, la dieta i l’activitat física per tenir total autonomia una vegada rebin l’alta", ha afegit la infermera.

Nacho Iglesias, especialista en trasplantament pulmonar pediàtric de la Unitat de Pneumologia Pediàtrica i Fibrosi Quística, ha afegit que després del trasplantament fan un seguiment del pacient per prevenir i tractar possibles complicacions respiratòries "com les infeccions o de rebuig de l’empelt, i ajustem el tractament immunosupressor".

"A més -ha afegit-, treballem de forma coordinada amb altres especialitats fonamentals per a la bona evolució del pacient, com són suport nutricional pediàtric, cardiologia pediàtrica, nefrologia pediàtrica, fisioteràpia, logopèdia i foniatria".

El cap del Servei de Cirurgia Toràcica i Trasplantament Pulmonar del Vall d’Hebron, Alberto Jáuregui, ha subratllat que "en la població infantil és molt més infreqüent que en població adulta necessitar trasplantaments de pulmó, però, hi ha nens i nenes que estan en llista d’espera i els donants són molt escassos".

"Per això és important poder ampliar les opcions de donants a través, per exemple, d’aquest procediment d’asistòlia controlada", ha conclòs Jáuregui.

Gerard Genovés, pare del nen trasplantat, ha explicat avui als periodistes, mentre sostenia el seu fill en braços, que el petit "està molt bé i no para de córrer pel pis, d’agafar-ho tot, fa vida normal".

"Dos mesos després de nàixer li van detectar que tenia totes les venes dels pulmons estretes i els metges ens van dir que a mitjà termini tindria problemes per respirar i que l’única solució era un trasplantament", ha recordat.

El pare ha explicat que li van fer una intervenció quan tenia dos mesos per engrandir-li les venes dels pulmons i quan tenia un any i mig el van posar en llista d’espera.

Després del trasplantament, el nen va estar tres mesos entre l’UCI i planta, però va sortir caminant de l’hospital, i encara avui porta una sonda gastronasal per alimentar-lo que li retiraran ben aviat, segons el seu pare.

tracking