Fi de la incapacitació jurídica

Ahir va entrar en vigor una llei històrica per a les persones amb discapacitat, ja que es posa fi a la incapacitació jurídica a Espanya i vetlla per la igualtat de drets. La reforma de la legislació civil i processal modifica vuit lleis estatals i beneficiarà més de 33.200 lleidatans que tenen reconeguda alguna discapacitat (4,5 milions en tot l’Estat), però també s’aplicarà en casos de discapacitat sobrevinguda, per la qual cosa pot beneficiar-se tota la població en general.

Després d’esperar durant tres mesos des que es va publicar al BOE, ahir va entrar en vigor la llei de discapacitat 8/2021 que substitueix la incapacitat jurídica de les persones amb discapacitat per una “ajuda tècnica” en matèria de “comunicació” per adaptar la declaració de voluntat d’aquestes persones a la seua situació i característiques individuals, per la qual cosa la representació o substitució a la presa de decisions d’una persona amb discapacitat, que es manté “únicament quan el suport no pugui donar-se d’una altra manera”.

A partir d’ara, es podrà demanar la revisió de la incapacitació i s’hauran de fer totes en 3 anys

La norma obligarà a la revisió de milers de sentències d’incapacitació, en un termini màxim de tres anys. La norma evita que totes les persones amb discapacitat hagin de passar per un jutge cada vegada que volen, per exemple, anar al banc, comprar un habitatge o fer testament.

Ara, hauran d’acudir al notari on, amb l’ajuda de suport voluntari (un familiar, per exemple), rebran la informació necessària per prendre les seues pròpies decisions. Només s’acudirà a la justícia en casos en els quals sigui impossible conèixer la voluntat de les persones.

A Catalunya, també va entrar en vigor el decret Llei 19/2021 que incorpora l’opció de recórrer a la via notarial per a la designació de la nova figura de l’assistent, i no la del tutor, perquè els ajudi a dur a terme actes amb rellevància econòmica o personal.

“Estem contents, però tenim dubtes pel que fa a la seua aplicació”

Les associacions de Lleida vinculades al treball amb persones discapacitades van rebre ahir de forma positiva l’entrada en vigor del final de la incapacitació jurídica. Tot i així, algunes associacions van manifestar els seus dubtes sobre si la seua aplicació serà immediata o si, per contra, estarà un temps a posar-se en pràctica.

“Estem molt contents amb la nova reforma, creiem que s’ha aconseguit que el dret sigui més humà. És molt important que les persones amb discapacitat puguin prendre les seues pròpies decisions amb tots els suports necessaris i es respectin les seues preferències”, va explicar a SEGRE Carme Perpinyà, coordinadora tècnica de Down Lleida.

“Així i tot encara veiem alguna dificultat en la seua aplicació a la pràctica. No coneixem ni els pressupostos ni els recursos disponibles per a això i aquest fet dificulta que puguem imaginar com serà el funcionament. És important que els canvis siguin reals i no quedin només en paraules”, afegeix.

Per la seua part, Ester Vila, responsable de la Fundació Tutelar Alosa, va explicar que “a efectes pràctics, l’aplicació d’aquesta llei afectarà menys les associacions catalanes que les de la resta de l’Estat. Aquí teníem la figura de l’assistent jurídic que acompanyava les persones amb discapacitat i això no existia en altres territoris”.

Des de les dos fundacions assenyalen que “una cosa és que surti la llei, i una altra que s’apliqui amb normalitat”, i veuen difícil que totes les associacions “caminin en la mateixa direcció en l’aposta pel dret a decidir i abandonar la sobreprotecció”. “Es necessitarà formació, tant per als treballadors d’associacions i federacions com per a notaris i òrgans judicials”, explica Vila. “La societat en general ha de fer un pas cap endavant per integrar les persones amb discapacitat perquè es compleixi la llei”, afegeix.

Les claus

Prohibició de la tutela. Amb la reforma desapareixen la incapacitació judicial (sentència que nega la capacitat d’una persona per decidir per si mateixa), la tutela (figura per la qual una persona pren decisions en nom d’una altra en tots els àmbits) i la pàtria potestat prorrogada (tutela dels pares sobre els fills més enllà de la majoria d’edat). Advoca per la curatela per designar suports perquè les persones amb discapacitat puguin prendre les seues pròpies decisions.

Reforma a Catalunya. Les persones amb discapacitat podran sol·licitar a un notari o a un jutge el nomenament d’un assistent perquè s’ocupi d’ajudar-los a dur a terme actes amb rellevància econòmica o personals que desitgin realitzar, entre els quals firmar o comprar o vendre una propietat. José Alberto Marín, degà del Col·legi Notarial de Catalunya, afirma que “l’adaptació de la legislació catalana i de l’estatal a la Convenció de Nova York suposa el punt de partida d’una nova era per a les persones amb discapacitat”.