Novell va deixar el bisbat per la seua relació amb una dona
Veïna de Súria, psicòloga, divorciada, de 38 anys i mare de dos fills
Xavier Novell
Xavier Novell, que fa unes setmanes va renunciar com a bisbe de Solsona per motius “estrictament personals”, hauria deixat el càrrec al mantenir una relació sentimental amb una dona. Es tractaria d’una veïna de Súria, psicòloga de professió, de 38 anys d’edat, divorciada i amb dos fills. Així ho va confirmar ahir el rector de Torà, Fermí Manteca, que anteriorment havia estat rector de Súria. Segons Manteca, es desconeix el parador actual de Novell però comenta que el que més greu ha sabut entre els rectors de la diòcesi és que hagi marxat “amb una nota de premsa i sense acomiadar-se dels seus sacerdots”.
Per a Manteca, la decisió de Novell “és legítima”, però “penso que ho hauria d’haver explicat als sacerdots del seu bisbat”. Pel que sembla, la dona havia viscut al Marroc i, després de separar-se, es va establir a Manresa. A més de psicòloga, és també escriptora de novel·les de gènere eròtic.
Novell continuarà sent bisbe emèrit de Solsona, segons fonts eclesiàstiques, i ha de sol·licitar a la Santa Seu la dispensa de la promesa de celibat i d’obediència. Això tornaria el prelat a la condició de laic sense sortir de l’Església. Aquest procés és llarg perquè requereix un detallat estudi dels fets i la declaració de les persones implicades. Novell portava setmanes absent del bisbat de Solsona, abans i després de la seua renúncia. L’article del Dret Canònic pel qual el papa va acceptar la renúncia estableix que aquesta es produeix “si per malaltia o una altra causa greu quedés disminuïda la seua capacitat per exercir”. La seua forta personalitat i la manera de dirigir la diòcesi li van provocar algunes enemistats entre els rectors del seu apostolat.
Va despertar diverses polèmiques en els seus més de deu anys en el càrrec. Després de declarar que l’avortament és el “genocidi més greu de la humanitat”, també va criticar la llei de l’eutanàsia. Així mateix, va fer unes controvertides declaracions sobre l’homosexualitat, que va vincular a la “falta de figura paterna”.
