Com prevenir malalties a l'esquena dels escolars?

Un any més, coincidint amb l’inici del curs escolar, el Consell General de Col·legis de Metges (CGCOM) i la Xarxa Espanyola d’Investigadors en Malalties de l’Esquena (REIDE), posen en marxa la campanya de prevenció de les malalties de l’esquena entre els escolars on recorda que l’activitat física és la millor prevenció per a les malalties de l’esquena, així com utilitzar un mobiliari escolar no ajustat a la seua estatura i evitar que el pes de la motxilla no superi el 10% del pes corporal.

La campanya 'Mou-te, la teua esquena ho necessita', que es desenvolupa en col·laboració amb la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes (CEAPA) i amb el suport de la Fundació Asisa, aquest any incideix sobretot a l’exercici. Així, transmetre l’alumnat, el personal escolar i les famílies, els coneixements que han demostrat ser útils per mantenir una esquena sana des de l’edat infantil; i com actuar en cas de patir un episodi de dolor per reduir la seua durada i impacte en les activitats quotidianes.

Aquestes recomanacions, i els propis mètodes i continguts de la campanya, estan basats en estudis científics previs que han demostrat la seua efectivitat. El més important és la constància en la seua pràctica, no havent-se detectat diferències significatives entre diferents tipus d’esport: natació, atletisme, judo, bàsquet... Qualsevol és millor que cap sempre que sigui practicat de forma apropiada i constant, la qual cosa és indispensable perquè el menor mantingui la seua musculatura funcional i coordinada, a més de ser beneficiós per a la seua salut metabòlica i general.

Els nens, nenes i adolescents que practiquen un esport competitiu a nivell gairebé professional, han de seguir estrictament els consells dels entrenadors i metges esportius, per compensar els eventuals desequilibris musculars que aquest esport concret pugui generar-los, doncs poden incrementar el risc de patir lesions i malalties de l’esquena.

Aquestes malalties són excepcionals abans dels 8 anys, però la seua freqüència augmenta a partir dels 10. Al nostre país, el 51% dels nois i el 69% de les noies entre 13 i 15 anys ja han patit aquestes malalties. I és a partir dels 15 quan la seua freqüència és similar a la dels adults., incrementant significativament el risc que els pateixin de forma crònica en arribar a l’edat adulta.

El president del Consell General de Col·legis Oficials de Metges (CGCOM), el doctor Tomás Cobo, afirma que "la prevenció és un factor clau en la promoció i cura de la salut, especialment quan parlem de persones en edats primerenques, per això, és fonamental que en l’etapa escolar adquirim els millors hàbits possibles per evitar malalties cròniques i fomentem l’activitat física".

Per la seua part, la presidenta de la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares de l’alumnat (CEAPA), Leticia Cardenal, subratlla "la importància de transmetre i practicar bons hàbits dirigits a les cures de l’esquena des d’edats primerenques, les famílies tenim un paper molt important. "Les malalties d’esquena són una de les causes mèdiques que més pateix la societat en l’edat adulta, podria ser reduït considerablement si seguim unes pautes mínimes que podem trobar al Còmic de l’Esquena", afegeix.

"Els estudis científics disponibles demostren que les mesures que difon aquesta campanya són eficaces per prevenir les malalties de l’esquena, i els mètodes que la mateixa campanya utilitza també han estat validats. Els hàbits saludables són útils per mantenir una esquena sana durant tota la vida, però resulta molt més fàcil inculcar-los en la infància", acaba el doctor Francisco Kovacs, de la Unitat de l’Esquena Kovacs de l'Hospital HLA Universitari Moncloa i director de la Xarxa Espanyola d’Investigadors en Malalties de l’Esquena (REIDE).

HÀBITS SALUDABLES PER MANTENIR UNA ESQUENA SANA

Si un menor presenta mal d’esquena, la primera recomanació és acudir a un metge per confirmar el diagnòstic. De fet, entre els adults aproximadament l’1% dels casos de mal d’esquena es deuen a malalties generals que es manifesten en ella, algunes de greus (com certs tipus d’infecció, càncer o malaltia metabòlica). Entre els nens, aquest percentatge és lleugerament major. Una vegada confirmat que es tracta d’un dolor originat a l’esquena, cal evitar el repòs en llit o escurçar-lo tant com sigui possible; són suficients 48 hores d’inactivitat perquè comenci a reduir-se el to muscular, el que prolonga la durada de l’episodi dolorós i augmenta el risc que repeteixi en el futur.

En comptes de fer repòs, és millor mantenir el grau més gran d’activitat que el dolor permeti; és a dir, interrompre les activitats que realment desencadenin el dolor o augmentin la seua intensitat, però mantenir totes les altres i amb la intensitat màxima que sigui possible sense arribar a causar dolor. Encara que la seua eficàcia ha demostrat ser menor que la de l’exercici, la higiene postural també pot ajudar, especialment quan es tracta d’optimitzar postures en les quals els alumnes passen moltes hores. Per exemple, en asseure’s davant l’ordinador convé que la pantalla estigui exactament a l’altura dels ulls (no a l’esquerra o dreta; ni més alta o baixa) i no aixecar les espatlles en teclejar.

També canviar de postura freqüentment i aixecar-se cada 50-60 minuts encara que sigui només per fer uns passos. A l’hora del descans, s’aconsella dormir de costat o de cara amunt; evitant fer-ho de cap per avall. El llit, a més, ha de tenir una mida adequada que permeti al nen moure’s lliurement mentre dorm i, en contra de la creença popular, els matalassos de fermesa intermèdia han demostrat científicament ser millors que els molt ferms. Diversos estudis han demostrat que el mal d’esquena és més freqüent entre els adolescents que utilitzen un mobiliari escolar no ajustat a la seua estatura, que l’obliga a mantenir postures forçades inadequades. Aquest factor de risc es reduiria si els alumnes poguessin tenir cadires que permetessin regular la seua altura, sobretot en aquestes edats en les quals hi ha grans diferències d’altura entre els alumnes d’una mateixa classe.

El consens dels experts recomana que el pes de la motxilla no superi el 10% del pes corporal dels nens i nenes, però les dades disponibles reflecteixen que, com a mínim, un terç dels escolars supera aquest límit. Això coincideix amb el resultat d’estudis que suggereixen que disposar de taquilles en els centres escolars i reduir la càrrega del material escolar (bé per escissió de llibres per trimestres, bé per l’ús de noves tecnologies) disminuiria també el risc de patir malalties d’esquena en aquestes edats.

Si l’alumnat no pot evitar el transport escolar excessiu, l’idoni és que la seua motxilla sigui de rodes evitant que el pes vagi a les seues espatlles i esquena. En cas d’utilitzar motxilla de tirants, aquesta ha d’anar adequadament col·locada.