El suïcidi és la principal causa de mort no natural entre els joves de 16 a 25 anys

Divendres vinent 10 de setembre se celebra el dia internacional per a la prevenció del suïcidi, un problema social que a causa de la pandèmia, ha anat ‘in crescendo’ en la nostra societat. Les dades aportades pel Col·legi de Psicòlegs de Madrid apunten a un augment del 250% dels casos de suïcidi entre la població infantojuvenil durant l’any 2020. No en va, el suïcidi és la principal causa de mort no natural entre els joves de 16 a 25 anys.

Davant d’aquestes xifres, el doctor Jordi Royo, director clínic de Amalgama7, entitat especialitzada en l’atenció terapèutica i educativa per a adolescents i les seues famílies, explica que: "Avui sabem que el còrtex cerebral, és a dir la regió cerebral responsable de planificar i executar, continua desenvolupant-se durant l’adolescència. En aquesta etapa, el cervell experimenta una segona ona|onada de desenvolupament -la primera s’observa entorn dels dos anys de vida-, que genera un potent canvi hormonal que, alhora, és físic i mental. En aquest punt, trobem el primer vessant d’inducció al suïcidi: la crisi de la pròpia identitat".

Segons el doctor Royo, el comportament suïcida en els adolescents i joves té quatre possibles vessants d’inducció, és a dir, quatre possibles variables que poden portar a un individu a plantejar-se treure’s la vida. En primer lloc, l’esmentada anteriorment: la crisi de la pròpia identitat; quan el nen deixa de ser un nen i es planteja qüestions identitàries tals com Qui soc?, Quin hare en la vida adulta?, Com encaixo en la família, amb els amics o amb el món?. Davant d’aquests dubtes, l’adolescent pot sentir una manca del sentit de la vida i plantejar-se abandonar-la.

En segon lloc, hi ha causes psicopatològiques (depressió, trastorns de personalitat límit, bipolar, d’ansietat, esquizoafectivo, esquizofrènia, abús de substàncies) que comporten en la mateixa patologia pensaments i comportaments suïcides. En tercer lloc, l’induït per la família, que impliquen abandó, maltractament, desamor, abús...

I per últim, el generat per causes socials i/o tecnològiques. En aquesta última categoria, el doctor Jordi Royo inclou factors com el bulling i el ciberbulling; els reptes de les xarxes socials i la síndrome cultural que comporta la consecució d’un futur perfecte. "Els adolescents d’avui estan exposats les 24 hores i les xarxes socials impacten directament sobre els seus anhels aspiracionals. Observar una vida perfecta, en llocs de somni, amb cossos esculturals, sense preocupació monetària, amb la parella ideal i amb situacions personals idíl·liques provoquen en el jove una gran frustració per no poder obtenir-lo, a més d’afavorir els casos de bulímia i/o anorèxia nerviosa. Això es pot denominar bulling social, quan la societat ‘obliga’ amb missatges subliminars a tenir una imatge perfecta d’èxit mitjançant l’obtenció de ‘likes’ i de l’aprovació contínua."

La pressió a què estan sotmesos els adolescents pot tenir factors desencadenants que indueixin als comportaments suïcides, tals com la pèrdua brusca d’un ésser estimat o un moment de desesperació on entenen que la realitat present no canviarà en el futur. Els comportaments suïcides rarament es veuen en nens menors de cinc anys i, posteriorment, poden presentar-se al llarg de la vida, sense distinció de sexe o edat. S’estima que el 25% de les persones que han protagonitzat un episodi d’autolesió ho tornaran a intentar més tard o més aviat.

Es pot prevenir el suïcidi en els adolescents? "En primer lloc, -explica el director clínic de Amalgama7- s’ha de controlar el màxim les causes que poden desencadenar-lo, com les psicopatològiques socials o familiars. Un noi o una noia que està patint un episodi de bulling o ciberbulling té més probabilitats de protagonitzar un intent d’autolesió que la resta dels seus companys. A més, s’han d’observar possibles símptomes que indiquin algun trastorn com a tristesa mantinguda en el temps, incapacitat per desenvolupar tasques que en el passat li resultaven agradables, descens del rendiment escolar...

Alhora, és recomanable parlar amb l’adolescent sobre la mort i no passar mai per alt cap indicador associat a aquest assumpte, com|com a frases fetes que surten en una disputa familiar: ‘Tant de bo no hagués nascut’ o ‘m’agradaria estar mort’ ... En aquests escenaris, és millor demanar ajuda al professional i, a partir d’aquí, poder descartar si realment l’adolescent està en un procés d’autoinducció al suïcidi o simplement vol trucar l’atenció de l’adult".