Descobreixen com el cervell modula l'activitat del cor

Metges del Centre d’Epilèpsia i del Servei de Cardiologia de l’Hospital del Mar de Barcelona han descobert com l’ínsula, una de les àrees més profundes i menys estudiades del cervell, fa variar el ritme cardíac, la quantitat de sang que expulsa el cor i la capacitat de contracció del múscul cardíac.

El treball, que publica la revista Annals of Neurology, és, segons els investigadors, el primer estudi al món que permet efectivament relacionar l’activitat d’aquesta part del cervell amb el cor i com influeix en el seu funcionament. "El cervell i el cor tenen una relació més estreta del que fins ara sospitàvem", segons el director del Centre d’Epilèpsia de l’Hospital del Mar, Rodrigo Rocamora, que ha dirigit l’estudi. Els investigadors han descobert com l’estimulació d’una estructura del cervell, l’anomenada ínsula, fa variar diversos factors de l’activitat del cor. L’ínsula està situada en la profunditat de la massa cerebral i està considerada "un cervell dins del cervell, encara que es coneixen poc les seues funcions", segons els metges.

L’evidència de la seua influència com reguladora cardíaca, tant de la freqüència com de la capacitat de contracció del múscul cardíac, obre la porta a nous estudis en el camp del fallo cardíac, les arrítmies i la mort sobtada, ha apuntat el doctor Álvaro Sánchez-Larsen, primer signant del treball. "Després de tres anys analitzant els registres electrofisiològics de pacients intervinguts quirúrgicament per epilèpsia refractària, hem pogut relacionar una regió cerebral anomenada ínsula amb la regulació del sistema cardiovascular. L’ínsula cerebral modula la freqüència cardíaca, la despesa cardíaca i la fracció d’ejecció, és a dir, la quantitat de sang que el cor bomba a cada batec", ha resumit Sánchez-Larsen.

L’estudi ha analitzat la reacció del cor a l’estimulació de l’ínsula en deu pacients amb epilèpsia refractària al tractament, als que havien inserit elèctrodes al cervell per analitzar l’origen de les crisis i tenir registres estèreo-encefalogràfics.

En la meitat dels casos, la implantació es va fer en la part dreta d’aquesta zona del cervell, i en l’altra meitat, a l’esquerra. Els investigadors van transmetre a ell impulsos elèctrics mentre els pacients estaven desperts i van registrar les variacions en el ritme cardíac, el volum sistòlic (quantitat de sang que el cor expulsa a l’aorta durant la seua contracció), i el volum de sang expulsada cada contracció. "Això ha permès entendre el paper del cervell en la modulació d’una funció tan important com és la cardíaca i saber què passa a nivell del cor quan s’activen determinades àrees del cervell", ha assenyalat Rocamora.

"Sabem –ha afegit– que l’ínsula forma part del sistema límbic relacionat amb el control de funcions del sistema nerviós autònom i la integració de les emocions. L’ínsula modula de manera inconscient el cor i podria explicar així els canvis observats, per exemple, durant les emocions humanes". A més, segons Rocamora, "des del punt de vista neurològic, podria afavorir l’aparició d’alteracions cardíaques en el cas de descàrregues epilèptiques que afectessin la funció cardíaca de forma patològica".

Els resultats de l’estudi revelen que el volum de sang expulsada pel cor va variar en funció de l’estimulació de l’ínsula i, en concret, la quantitat de sang que va sortir es va reduir en 0,33 litres per minut. El volum sistòlic, al contrari, es va incrementar entre un 2 i un 3 % en funció de la part del cervell que va ser estimulada, i el ritme cardíac va caure, en tots els casos, entre 4 i 5 batecs per minut.

Amb aquestes dades, Rocamora ha apuntat que "una activació anormal d’aquesta zona, com la que es produeix durant algunes crisis epilèptiques, podria provocar alteracions cardíaques només pel fet d’activar-se el cervell, una qüestió que, fins ara, no estava clara". "Això podria tenir implicacions en la comprensió de la mort sobtada en epilèpsia", ha conclòs l’especialista.