L'independentisme recupera el carrer malgrat la divisió entre els partits

Les entitats independentistes van recuperar ahir el pols del carrer després de l'obligada aturada pel coronavirus el 2020. Així, malgrat les discrepàncies dels partits entorn de l'estratègia a seguir per aconseguir el divorci amb Espanya, a la convocatòria de l'ANC, Òmnium i AMI va respondre una multitud que va omplir el centre de la capital catalana.

Les entitats independentistes van exhibir múscul ahir als carrers de Barcelona i van aconseguir congregar 400.000 persones, xifra que la Guàrdia Urbana de la capital catalana va rebaixar fins a les 108.000, a la primera manifestació multitudinària amb motiu de la Diada després de l’obligada aturada de l’any passat pel coronavirus.

Sota el lema “Lluitem i guanyem la independència”, la marxa va arrancar a la plaça Urquinaona, epicentre de les protestes que es van produir després de la sentència de l’1-O el 2019, va recórrer la Via Laietana i va finalitzar davant de l’Estació de França. Amb els polítics repartits entre la multitud que va omplir el centre de Barcelona, amb imatges que en alguns moments van recordar les d’abans de la Covid, les cares més visibles de la protesta van ser la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, el president de l’AMI, Jordi Gaseni, i el líder d’Òmnium, Jordi Cuixart.

Precisament Cuixart i la resta de dirigents independentistes condemnats a penes de presó a conseqüència de l’1-O van poder viure el seu primer 11-S en llibertat des del 2017, a causa dels indults que els va concedir el Govern espanyol a començaments d’estiu.

Paluzie emula el “posi les urnes” de Forcadell a Mas i llança un “president, faci la independència” a Aragonès

Al final d’aquesta mobilització, amb la qual l’independentisme va posar el colofó a una jornada de reivindicació, Paluzie, emulant el “posi les urnes” que va llançar en el seu dia Carme Forcadell com a líder de l’ANC al llavors president de la Generalitat, Artur Mas, va instar l’actual mandatari, Pere Aragonès, que “faci la independència”.

Cuixart, per la seua part, va animar a “continuar pressionant” els polítics perquè estiguin a “l’altura” del moment que travessa Catalunya i va demanar unitat als partits. “Volen que ens oblidem d’aquests anys de lluita, però això no passarà”, va afegir per la seua part Gaseni.

La jornada, no obstant, va començar a primera hora del matí amb l’ofrena a Rafael Casanova, conseller en cap de Barcelona durant l’11-S del 1714. Davant de l’estàtua van desfilar la majoria de partits representats al Parlament, excepte Cs i Vox, així com entitats de diferents àmbits.

Com a novetat, aquest any va tornar la Banda Municipal de Barcelona per interpretar Els Segadors. El 2020, a causa de la pandèmia, no va assistir a l’ofrena. En paral·lel, l’esquerra independentista va organitzar la seua pròpia manifestació paral·lela a la de l’ANC, Òmnium i AMI.

En el seu transcurs es van cremar banderes espanyoles i franceses, així com imatges d’Aragonès i del president espanyol, Pedro Sánchez. També hi va haver aldarulls davant de la prefectura policial de Via Laietana que van acabar amb dos detinguts.

La dada

400.000 persones. És la xifra d’assistents segons els organitzadors de la marxa, tot i que la Guàrdia Urbana de Barcelona la rebaixa a 108.000.

180 lleidatans. Van ser els que van fer el viatge des de la demarcació a Barcelona a bord dels autobusos noliejats per l’ANC.

Les claus

 Posada al punt post-Covid. Les entitats independentistes van posar ahir de manifest que mantenen la maquinària de mobilització ben greixada malgrat la frenada que va suposar el coronavirus per al procés. Malgrat treure al carrer menys gent, van aconseguir el seu objectiu d’aconseguir una marxa amb assistència “de sis dígits”.

Amb la vista en el diàleg. La imminent reunió de la taula de diàleg entre Catalunya i Espanya va monopolitzar els discursos dels dirigents polítics durant la Diada. Jordi Sànchez, de JxCat, va subratllar que no són discrepàncies, sinó “accents diferents” de l’independentisme.

Divisió a l'oposició. Tampoc els partits de l’oposició al Parlament van aconseguir forjar un discurs unitari durant la Diada. D’aquesta manera, mentre que socialistes i comuns van advocar pel “retrobament”, el PP va demanar respectar la Constitució i Cs i Vox, traslladar la Diada al 23 d’abril.

Sense presos però si exiliats. La Diada del 2021 va ser la primera en què van poder participar els dirigents independentistes condemnats a penes de presó per l’1-O. Tanmateix, els que segueixen a l’estranger des de l’octubre del 2017, a excepció de la lleidatana Meritxell Serret, continuen sense poder tornar.