El volcà de La Palma podria causar un tsunami que arrasi Nova York?
La zona de Cumbre Vieja, al sud de La Palma (Canàries) contínua sent una de les més observades del món en aquests moments. Segons els experts, en les últimes hores ha continuat el registre d’activitat sísmica, constatant-se una disminució en el nombre de sismes i en la seua magnitud. Segueix la sismicitat superficial (1-3 km) de baixa magnitud, afegint-se en les últimes 12 hores una sismicitat a profunditats intermèdies (4-5 km). La deformació ha augmentat assolint un valor acumulat de 10 cm, molt localitzada en l’entorn de la sismicitat, pel que s’ha decidit mantenir l’alerta groga davant de la possibilitat d’erupció volcànica.
La por d’una erupció volcànica és real. El president del Cabildo de la Palma, Mariano Hernández Zapata, ha assegurat després de la reunió del Comitè Científic del Pla Especial de Protecció Civil i Atenció d’Emergències per Risc Volcànic (PEVOLCA) que no es descarta una "evolució ràpida a curt termini" del procés d’intrusió magmàtica que es va iniciar el cap de setmana passat a Cumbre Vieja i que s’esperen terratrèmols de "mes intensitat".
El PEVOLCA estableix un semàfor volcànic com a sistema d’alerta a la població basat en quatre colors en funció del risc: verd, groc, taronja i roig. En el groc s’intensifica la informació a la població, les mesures de vigilància i monitoratge de l’activitat volcànica i sísmica.
En semàfor groc es recomana conèixer la xarxa de comunicacions de l’entorn en el qual es resideix per a una possible evacuació i tenir localitzat algun habitatge de familiars fora de les zones de risc. Cal planificar una petita motxilla o bossa de viatge per si es determina l’evacuació, amb telèfon mòbil amb carregador, medicaments personals i documentació d’importància.
L’eixam sísmic que sacseja La Palma ha ressuscitat una vella teoria que augura que una erupció a l’edifici volcànic de Cumbre Vieja desencadenaria un megatsunami a l’est dels Estats Units. L’Instituto Volcanológico de Canarias (Involcan) va desmuntar aquesta hipòtesi el 2017, però l’expectació sobre les tremolors d'aquests dies ha revifat el debat.
Steven Ward, professor de l’Institut de Geofísica i Física Planetària de la Universitat de Califòrnia, i Simon Day, del centre d’investigació de perills Benfield Greig, de la Universitat de Londres, van publicar el 2001 la investigació Cumbre Vieja Volcano, potential collapse and tsunami at La Palma. Evidències geològiques suggereixen que en una futura erupció, el volcà de Cumbre Vieja a l'illa de La Palma podria experimentar una fallida catastròfica al flanc oest, llançant entre 150 i 500 quilòmetres cúbics de roca al mar ''', narra el document.
Segons l’anàlisi, l’ensorrament de la meitat d’aquesta illa canària sobre l’oceà Atlàntic provocaria un tsunami que colpejaria i inundaria la ciutat de Bristol, a Anglaterra. La caiguda d’aquest tros de terra sobre el mar crearia un mur d’aigua que avançaria amb més rapidesa que un avió. Les onades, d'entre 10 i 25 metres d'altura, causarien importants danys sobre la costa de Portugal i de l’Espanya peninsular i, en poques hores, arribarien fins a Anglaterra i els Estats Units.
El 2018, l’Ajuntament de Nova York va incloure a la seua agenda de risc de fenòmens naturals la possibilitat de l’arribada d’un tsunami procedent de les Illes Canàries. I és que, segons un informe elaborat per Salvatore J. Cassano i Edward S. Kilduff, l’activitat sísmica de l’arxipèlag podria posar en risc a la ciutat, ocasionant un desastre natural com el que va passar a Haití el 2010.
En la mateixa línia, el 2019 el vulcanòleg Stephan Grilli va assegurar que si una porció de 450 quilòmetres cúbics del volcà de Cumbre Vieja llisqués cap a l’Oceà Atlàntic, podria produir-se un megatsunami que devastaria les illes properes i certes parts de les costes espanyoles, portugueses i africanes de forma gairebé immediata. A més, en aproximadament 7 hores, aquestes onades assolirien la costa aquest dels Estats Units.
L’Insituto Volcanológico de Canarias ha explicat que "perquè el flanc de Cumbre Vieja arribés a reunir condicions pròximes a la inestabilitat, haurien de donar-se simultàniament un terratrèmol de magnitud molt alta juntament amb una erupció amb un alt índex d’explosivitat, o bé, que l’edifici volcànic actual assolís en el seu creixement natural almenys més de mil metres sobre la màxima elevació actual. Perquè el volcà arribés a aquesta altura, 'haurien de transcórrer més de cinquanta mil anys".