SEGRE

Mor el director de cine Mario Camus als 86 anys

El cineasta va rebre el Goya d'Honor l’any 2011, amb el qual l’Acadèmia de Cine va voler reconèixer la seua tasca de tota una vida al món cinematogràfic. Va dirigir, entre altres pel·lícules, 'La Colmena'; 'Los Santos Inocentes'; 'Sombras en una batalla'; 'La ciudad de los prodigios’; o 'El color de las nubes’.

El director i guionista cinematogràfic Mario Camus, en una imatge d'arxiu.

Muere el director de cine Mario Camus a los 86 añosEFE/Pedro Puente Hoyos

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

"Mor el cineasta Mario Camus a Santander. Autor de clàssics del nostre cine com Los santos inocentes, La Colmena, Los días del pasado o Esta mujer. Va rebre el Goya d'Honor el 2011", ha lamentat l’Acadèmia de Cine, que ha destacat que, allunyat dels corrents de moda i seguidor d’impulsos, Camus era un resistent que, des de principis dels cinquanta, explicava històries per a ell i per a altres cineastes.

Goya al Millor Guió Original per Sombras en una batalla, va rebre el premi d'Honor el 2011, trofeu que va recollir homenatjant a l’ofici del cine "que t’agermana amb els mestres de la llum i de la música". El nom d’aquest director i guionista càntabre sempre va lligat al de Miguel Delibes i Camilo José Cela, però va debutar amb una adaptació de Daniel Sueiro i també va traslladar al llenguatge audiovisual artistes com ara Ignacio Aldecoa, Jorge Semprún i Rafael Azcona, entre d’altres. Una tasca en què va sentir-se còmode i en la qual, a més, va comptar amb el beneplàcit dels productors, "que en tenir gran respecte per les obres editades, no intenten canviar-te ni una coma".

Membre d’una generació en la qual figuren Carlos Saura, Basilio Martín Patino, Miguel Picazo, Francisco Regueiro i José Luis Borau, Camus va firmar 29 pel·lícules - El prado de las estrellas va ser l’última-, va ser el coguionista de Roma, l’autor del llibret de Los golfos i va dirigir diverses sèries de televisió - Curro Jiménez, 'Fortunata i Jacinta', entre d’altres-.

El director va fer llargmetratges amb Raphael i Sara Montiel, i en dos de les seues produccions, Sombras en una batalla i La playa de los galgos, en la qual va abordar aspectes relacionats amb ETA i el conflicte polític espanyol.

L’Acadèmia de Cine ha assenyalat que Camus "se sentia molt volgut per la seua família cinematogràfica, una família que sentia molt fidel." Sense elegir entre pel·lícules, guions i relats de televisió, mitjà per al qual va firmar també La vuelta de el Coyote o La forja de un rebelde, "perquè cada obra té la seua pròpia vida durant el rodatge", Camus era perfeccionista: "El que més em molesta és quan has fallat. Jo estic content amb el que he fet, unes pel·lícules m’han sortit bé i d’altres menys bé. La meua intenció sempre ha estat treballar bé".

"A part del seu talent inqüestionable, de la seua sensibilitat amb els actors, la seua capacitat per gestionar projectes complexos en temps difícils i d’haver deixat un grapat d’obres mestres, Mario Camus ha estat un cineasta especialment volgut pels seus companys. Els actors, els tècnics i els seus col·legues de professió sempre van veure en ell un referent per la seua elegància i per la seua actitud generosa i solidaritat", ha manifestat el president de l’Acadèmia, Mariano Barroso, després de conèixer la mort del cineasta.

L’Acadèmia del Cinema Català i la Filmoteca de Catalunya, per la seua part, han sentit la mort del director a través de les seues xarxes socials: "Autor d’una llarga trajectòria en el cine. Descansi en pau".

tracking