La renúncia per amor del bisbe Xavier Novell reobre el debat sobre el celibat

La renúncia per “motius personals” del bisbe de Solsona, Xavier Novell, ha reobert el debat sobre el celibat en conèixer-se que hauria estat per la seua relació amb una dona. A Espanya, es calcula que en les últimes dècades s'han secularitzat fins a 8.000 sacerdots per casar-se. També s'apunta com una de les causes de la falta de vocacions.

El Moviment pel Celibat Opcional (Moceop) calcula que en les últimes dècades s’han secularitzat entre 7.000 i 8.000 sacerdots a Espanya per casar-se. No n’hi ha, tanmateix, dades oficials, perquè les institucions eclesiàstiques mai els han ofert. La recent renúncia del bisbe de Solsona, Xavier Novell, al·legant motius “estrictament personals”, que serien la seua relació sentimental amb una dona, ha reobert el debat sobre el celibat obligatori entre els capellans i altres religiosos.

Es tracta d’una condició que va ser instituïda en els concilis del Laterà celebrats els anys 1123 i 1135, en els quals es va establir que el matrimoni no estava permès als membres vinculats amb l’Església.

Malgrat això, al llarg dels segles s’ha qüestionat aquesta polèmica obligatorietat. Ho han fet des dels feligresos fins al mateix clergat. Molts capellans han optat per mantenir relacions en secret o tenir concubina.

“El celibat no és cap dogma ni una regla evangèlica, sinó simplement una norma disciplinària que en un moment de la història l’Església imposa. Igual com la va posar, l’acabarà traient”, afirma el rector de Torà i membre del Fòrum Ondara, Fermí Manteca.

La falta de vocacions i el paper de la dona, altres dels debats sobre el futur de l’Església

S’ha apuntat que el celibat és una de les causes de la falta de vocacions i de relleu generacional a l’Església, cosa que ha obligat a optar per figures com els laics que fan d’animadors de la comunitat.

Lluís Sallán, vicari del bisbat de Lleida, assegura que “la realitat històrica no avalaria una tesi similar. Altres confessions religioses en les quals la condició del celibat no s’exigeix per exercir el ministeri sacerdotal experimenten també crisis vocacionals”.

El mateix Novell va afirmar el 2019, davant de la possible aprovació de l’ordenació d’homes casats per exercir el sacerdoci catòlic a l’Amazones per falta de clergues, que “si el motiu d’aquest canvi en la disciplina eclesiàstica és l’atenció de les comunitats, inevitablement altres regions que pateixen escassetat de clergat demanaran el mateix. Segurament també a Europa, on patim una crisi vocacional molt greu des de fa molts anys”.

El procés de secularització no és una cosa senzilla. En els bisbes, el dret canònic no preveu la dispensa del celibat i la seua secularització en ser considerats successors dels apòstols, per la qual cosa només el papa pot atorgar-los l’estat laic de forma excepcional. En el cas de Novell es desconeix si ho ha sol·licitat. De moment encara és bisbe emèrit.

Un debat recurrent a l’Església és el paper de la dona. Manteca creu que hi acabarà havent dones sacerdots. Per la seua part, sor Lucía Caram afirma que “el més important és que la dona pugui tenir més presència en els àmbits de decisió”. Quant al cas Novell, Caram afirma que “és una persona amb un desequilibri, coneixem el cas de molts capellans que s’han enamorat i no ha passat res, aquí hi havia una cosa més profunda i dramàtica”.

Un bisbe molt polèmic

Sobiranisme: posició canviant. El 2013 va prohibir tocar les campanes per la Via Catalana, però només un any després va animar els feligresos a anar a votar en la consulta del 9-N.

'No' a la minifaldilla a missa. Va recriminar a tres joves que es van confirmar al Palau d’Anglesola el 2012 que portessin minifaldilla. En el seu Facebook va explicar que “no vestien de forma adequada i al final de la celebració ho vaig dir públicament per corregir-les i recordar a tots els fidels que els vestits inadequats han d’evitar-se a l’església”.

Exorcismes. Atenia personalment persones que diuen necessitar exorcismes perquè creuen estar posseïdes pel dimoni. Ara ha tornat a ser notícia per això.

Diable a la Patum el 2013. El 2013 va participar en la Patum de Berga i es va disfressar de diable per al Salt de Plens. “Soc un bisbe que trenca motllos en massa coses”, va afirmar llavors.

Investigació d'abusos. El 2019 va posar en marxa una comissió d’investigació de possibles casos d’abusos sexuals a menors en mans de mossens de la diòcesi des del 1930. L’informe va revelar que dos capellans, ja morts, van abusar de vuit menors entre els anys 50 i 70.

Escoltes catòlics. Agrupacions de la diòcesi de Solsona es van mostrar contràries a la seua proposta d’exigir-los ser catòlics i incloure misses en les seues activitats. Va ser el 2012.

'Teràpies' d'homosexuals. El 2017, va vincular l’homosexualitat amb l’“absència de figura paterna”. Ha promogut i avalat cruels teràpies d’homosexuals que van ser reprovades per la Conferència Episcopal Espanyola a instàncies del Vaticà.

L'avortament, un "genocidi". El febrer del 2021 va assegurar en una de les seues glosses dominicals que l’avortament és “el genocidi més greu i terrible de la humanitat” i demanava que es prohibís. L’entitat LGTBI La Cugula va recollir 300 firmes contra els discursos “homòfobs i misògins” del bisbe.