El 'superpeix' que té més omega-3 que el salmó i costa la meitat

Alguns dels peixos blaus menys valorats per tenir un preu baix o una mida més petita són, en realitat, grans fonts de nutrients, amb un 5% de greixos en la seua composició, uns greixos positius perquè, majoritàriament, estan formats per àcids grassos insaturats. Dins d’aquests greixos saludables n'hi ha una amb un nom molt popular: l’àcid gras omega-3. La seua fama de cuidar el cor és certa i s'ocupa de mantenir els nivells de colesterol.

Alguns dels peixos blaus més coneguts són la tonyina, el salmó o l’emperador. Una sèrie d’espècies molt demandades, però no aptes, en algunes ocasions, per a totes les butxaques. De tota manera, existeixen altres peixos blaus tan saludables o més que tenen un preu més reduït. Els productes estrella, en aquest sentit, són les sardines —que també són molt saludables en llauna— i, per descomptat, els seitons.

Aquestes dos espècies de peix blau poden semblar inferiors als peixos blaus més cars, però realment són tota una font de nutrients saludables. De fet, aquests dos peixos són de petit gran, el que significa que no acumulen tant mercuri a la seua carn com les espècies més grans que s’alimenten de peixos petits. En aquest sentit, el peix espasa, el tauró o la tonyina s’han de consumir amb una moderació més gran|important.

Si bé els nivells de mercuri en el peix que es consumeix a Espanya estan vigilats per les autoritats sanitàries, els exemplars més grans s’han de reduir en certs grups de població com|com a nens o embarassades. Amb els peixos de petita mida, com el seitó, això no passa i, per tant, són una bona font de greixos, proteïnes i minerals en qualsevol dels grups de població.

Quan pensem en els àcids omega-3, el peix que ens passa normalment pel cap és el salmó. Tanmateix, n’existeixen altres que contenen una quantitat més gran d’aquest tipus de greix i un d’ells és el seitó. Mentre que els salmons compten amb poc més d’1,6 grams d’aquest àcid gras per cada 100 grams de pes, els seitons tenen en aquesta mateixa proporció més de 2 grams.

El salmó, tanmateix, conté gairebé el doble de greixos que el seitó, però la majoria d’elles són de tipus monoinsaturat. El greix del seitó, per la seua part, està majorment compost per àcids grassos poliinsaturats, que és el tipus de greix a què pertany l’omega-3. Aquests dos tipus de greix prevenen les malalties cardiovasculars: els àcids monoinsaturats redueixen el colesterol en sang i els poliinsaturats són essencials per a les nostres cèl·lules.

A més, aquests dos peixos també poden diferenciar-se pel preu. Mentre que un quilo de salmó costa gairebé 8 euros, el de seitons només costa 4 euros. És a dir, aquests últims valen la meitat que el salmó, aporten més quantitat d’omega-3 i també compten|expliquen amb uns bons valors de proteïnes i minerals. Per menjar sa no sempre cal gastar grans sumes de diners. Els seitons destaquen per la seua aportació de seleni que és fonamental per a la salut reproductiva, però a més té efectes antioxidants. El seu consum adequat s’ha relacionat amb la protecció davant les infeccions.

Una ració de seitons, segons explica la Fundació Espanyola de Nutrició (FEN) aporta el 73% de la ingesta diària recomanada d’aquest mineral. Conté 36,5 micrograms per cada 100 grams. Per descomptat, els seitons són una bona font de proteïnes: contenen 17,6% de proteïnes en la proporció total. Encara que altres carns de mamífers té una quantitat més gran|important d’aquest macronutrient, els peixos tenen un millor perfil nutricional, sobretot, quant als seus greixos. Per això, és millor obtenir proteïnes de peixos o, fins i tot, ous, fruita seca i llegums.