TRADICIONS CULTURA POPULAR
Lleida celebra la primera festa de Moros i Cristians de l'Estat després de la Covid
La festa de Moros i Cristians de Lleida ha estat la primera en tot l'Estat que ha tornat a celebrar-se. Després de dos anys i quatre mesos, unes 300 persones entre festers i músics van desfilar ahir a la tarda pels carrers de la ciutat. La festa va finalitzar amb una batalla atípica ja que va acabar en taules i cantant un garrotín. Lleida continua sent mora.
Després de dos anys i quatre mesos, els Moros i Cristians van tornar a desfilar ahir per Lleida, primera ciutat en tot l’Estat a reprendre aquesta festa després de la pandèmia. Coincidint amb les Festes de la Tardor (més informació a les pàgines 28 i 29), els veïns de la capital del Segrià van poder tornar a gaudir d’una desfilada marcada pel pas ferm al ritme de la música de les bandes dels membres de les comparses. Va ser un itinerari diferent de l’habitual, que va sortir cap a les 17.30 hores de la plaça Borés, va prosseguir pel pont Vell i l’avinguda Blondel i va finalitzar a la passarel·la del Liceu Escolar.
El recorregut de la desfilada va tenir un aforament limitat a quatre-centes persones assegudes encara que molts altres ciutadans van poder seguir-lo fora del recinte habilitat. Va sortir primer el bàndol moro amb les comparses dels Banu-Hud, els Al·leridís i els Musa. Després, va desfilar el bàndol cristià amb els Anglesola, els Pallaresos i els Urgellencs. Unes tres-centes persones, entre festers i músics.
Hi van participar quatre bandes, les lleidatanes Ilerband i la Banda Simfònica Unió Musical; i la La Valenciana de Barcelona i Miralbueno de Saragossa. Posteriorment, a les 20.00 hores va tenir lloc la batalla a la Porta dels Apòstols de la Seu Vella.
L’autor del text va ser l’historiador i activista cultural Pep Tort amb la direcció artística de Ramon Caballol. El caid moro va ser Antoni Pomés, de la comparsa del Banu-Hud, mentre que Mariona Franco, dels Anglesola, va ser la comtessa cristiana. Va ser un acte que va comptar amb l’aforament limitat a tres-cents assistents. La batalla va tenir un final diferent de l’habitual i no hi va haver vencedors.
A Lleida cada any alternen la victòria i ahir tot feia presagiar que seria per als cristians. Van acabar en taules, es van desafiar per a l’any que ve, Lleida segueix sent mora i van acabar cantant un garrotín adaptat.
“Era una qüestió de supervivència. Aquest any sortíem tant sí com no”
“Era una qüestió de supervivència. Aquest any havíem de sortir tant sí com no”, va explicar a aquest diari el president de l’Associació de la Festa de Moros i Cristians de Lleida, Josep Lluís Gàzquez, que en va fer “un balanç molt positiu i estem molt satisfets ateses les circumstàncies, amb les restriccions que encara hi ha”. Així doncs, per exemple, els festers van desfilar amb mascareta. Entre les novetats, Gàzquez va destacar “la plaça Sant Joan com a escenari de les Ambaixades i la batalla a la Porta dels Apòstols. Ho veiem com una oportunitat de futur”. El president de l’entitat també va remarcar l’“esforç” i la “complexitat” que ha suposat organitzar la festa respectant totes les mesures de seguretat per la Covid-19, com la de tancar tot el recorregut de la desfilada. Així mateix, va recordar que “hi ha hagut persones que aquest any no han pogut participar-hi i esperem que puguin fer-ho a la pròxima edició”. Pel que fa a la batalla a la Seu Vella, va afirmar que “la conclusió va ser la d’acabar en taules i que l’any que ve hi pugui haver una batalla on es puguin lluir els dos capitans. Per això hem acabat cantant un garrotín”.