Nördlingen: la ciutat construïda sobre un jaciment de diamants

Nördlingen, una localitat de 20.000 habitants ubicada a Baviera (Alemanya), és un cas únic al món. Es tracta d’una ciutat construïda sobre un jaciment de diamants.

La història la recupera en un fil de Twitter Mar Gómez, doctora en Físiques i responsable de meteorologia en Eltiempo.es, Cadena Cope i revista Quo. “Quan la gent es va establir per primera vegada a Nördlingen, Alemanya, a mitjans del segle XIII, van pensar que vivien en un cràter volcànic. A l’Edat Mitjana, el lloc semblava bastant convenient. En meitat del bosc, una espècie de forat a terra semblava el lloc perfecte per construir una vila|vil·la que perdurés en el temps i que fos emmurallada de forma senzilla”, indica Gómez.

“El que no sabien -segueix- és que estava ple de diamants”. “Els primers habitants ja van notar que les pedres utilitzades per aixecar les seues cases brillaven més de l’habitual però no li van donar gaire importància”, afegeix.

La doctora en Físiques explica que el 1960, amb la visita dels geòlegs nord-americans, Eugene Shoemaker i Edward Chao, es va saber el motiu de semblant fenomen. “Inicialment es pensava que aquest lloc era un cràter volcànic però en realitat era el resultat de l’impacte d’un meteorit que va colpejar la Terra fa 15 milions d’anys. Viatjant a uns 25 km per segon, l’objecte d’1 km d’ample es va estavellar contra el terra amb tal força que va crear un cràter d’uns 26 km d’ample i 150 metres de profunditat en el qual es troba la ciutat”, explica la meteoròloga.

Els geòlegs nord-americans van descobrir que “el meteorit va impactar sobre un dipòsit de grafit, sotmetent al llit rocós a una calor i pressió tan intenses que les bombolles de carboni dins d’ell es van transformar gairebé instantàniament en petits diamants de menys de 0,2 mm de diàmetre, amb prou feines visibles per a l’ull humà”. Així doncs, els habitants, “sense saber que la roca, anomenada suevita, estava escatxigada de diamants”, van aixecar els edificis amb la pedra carregada de gemmes.

Els diamants, no obstant, no es poden extreure de les parets perquè són tan petits que no tenen valor com a gemma, malgrat ser un dels dipòsits més grans del planeta. No molt després que Shoemaker i Chao visitessin per primera vegada Nördlingen, “els geòlegs locals van estimar que les muralles i edificis de la ciutat contenien aproximadament 72.000 tones de diamants”.