Què és i com afecta al consumidor la crisi dels semiconductors?

Les companyies d’automoció, els fabricants d’electrodomèstics i qualsevol altre sector industrial la producció del qual depengui en una mesura o una altra dels semiconductors també s’estan veient profundament llastats per l’escassetat de semiconductors. Fàbriques de vehicles s’han vist obligades a reduir o reestructurar la seua producció, Apple va haver d'ajornar el llançament del seu iPhone i les últimes consoles Xbox i PlayStation no van poder satisfer la demanda.

Què és un semiconductor?

És un material que sota unes determinades circumstàncies permet el pas de corrent elèctric, mentre que si es donen altres de diferents impedeix aquesta trasmisión de corrent elèctric i actua com un aïllant. Tanmateix, quan parlem de semiconductors d’una forma més col·loquial i referida al món de l’automòbil (i de l’electrònica en general), ens estem referint a aquesta sèrie de xips i elements que ens trobem en una placa electrònica i que efectivament, per a la seua fabricació es fan servir materials semiconductors com pot ser el silici.

S’utilitzen en més aparells dels que creiem: rentadores, frigorífics, forns programables, telèfons mòbils, televisors, ordinadors, equips mèdics, cotxes, targetes de crèdit, xips per identificar mascotes, etcètera. Un automòbil conté, de mitjana, uns 100 xips.

Els dispositius semiconductors estan fets de materials del mateix nom, que es denominen així perquè poden conduir o aïllar l’electricitat, segons les condicions ambientals. El silici és el material semiconductor més utilitzat per fabricar microxips pel seu preu i avantatges, encara que n’existeixen altres com el germani o el sofre. La importància dels dispositius semiconductors ha fet de la producció del silici i la resta d’aquests materials un camp de competició geopolítica. Malgrat no tenir cap empresa entre les principals desenvolupadores de xips, la Xina és el primer productor de silici, amb 7,5 més vegades producció que Rússia, tercera en la llista darrere de Noruega, i catorze més que Estats Units, quart productor mundial.

Quines són les causes de la crisi?

La pandèmia va accelerar la demanda d’aquests elements, ja que el teletreball va obligar a millorar les xarxes dels operadors, les domèstiques o el nombre d’ordinadors a les cases. A més, en passar més temps a casa els consumidors han adquirit més dispositius relacionats amb el lleure: tablets, consoles, electrodomèstics nous...

El mercat del PC reflecteix amb claredat aquesta tendència, pel que hi podem  per il·lustrar l’impacte que va tenir l’increment de la demanda originat per la pandèmia just a partir de març de l’any passat. Segons la consultora IDC durant el primer trimestre de 2021 el mercat global del PC ha crescut un 55% si ho comparem amb el mateix període de l’any anterior.

D’altra banda, el desplegament de les noves tecnologies que requereixen circuits integrats avançats, com són la implantació de les xarxes 5G o la posada en marxa de nous centres de dades concebudes per suportar els serveis al núvol, entre altres opcions, també ha tingut un impacte molt profund en l’increment de la demanda de xips d’alta integració.

A més, el conflicte comercial entre els Estats Units i la Xina ha infligit sancions al gegant asiàtic i ha desencadenat un encreuament d’aranzels i bloquejos entre ambdós països. No obstant, clarament el més perjudicat ha estat Xina a causa que alguns dels seus fabricants de xips utilitzen tecnologies d’origen nord-americà, la qual cosa ha provocat que la seua capacitat de producció de circuits integrats es ressenti. Huawei, per exemple, va realitzar una gran comanda per acumular una reserva de xips abans que les restriccions comercials dels Estats Units li impedissin de demanar-ne més.

L’increment de la incidència del covid durant el 2021 en països fabricants com Taiwan i Corea del Sud (on es produeixen el 83% dels xips per a processadors i el 70% dels de memòria) , ha obligat a paralitzar fàbriques per falta de personal.

Davant de la situació, els fabricants de circuits integrats prioritzen la producció d’aquells xips que els proporcionen més beneficis, que habitualment són els més avançats a causa que tenen un preu de comercialització més alt. I aquesta filosofia ha tingut un impacte negatiu a la producció dels circuits integrats per a indústries tan demandants com l’automoció o els electrodomèstics, entre d’altres. AutoForecast Solutions xifra en 8,21 milions els vehicles, comptant turismes, camions, autobusos i motocicletes, que s’han deixat de produir, aquest 2021, amb la previsió d’assolir els 9,43 milions a finals d’any. Per aquesta raó, els Estats Units, Alemanya i el Japó, que són els tres països que més cotxes fabriquen, pressionin els fabricants de semiconductors asiàtics, i especialment a TSMC i Samsung, perquè donin prioritat a la producció dels xips que requereix la indústria de l’automòbil.

Alguns dels damnificats per la pressió de la indústria de l’automòbil són els fabricants d'smartphones i ordinadors, fet que col·loca els productors de semiconductors en la tessitura d’establir unes quotes de fabricació que deixin tots els clients satisfets, una cosa que d’acord amb les circumstàncies sembla molt difícil complir.

Solucions: no a curt termini

La solució sembla fàcil: obrir més fàbriques de semiconductors per cobrir la demanda. Però una fàbrica de xips d’avantguarda tarda uns quatre anys a ser plenament operativa. I lògicament, requereix una inversió de milions d’euros i personal molt qualificat. S’estima que la fàbrica més bàsica costa uns 15.000 milions d’euros.

Alguns experts asseguren que les fàbriques hauran d’esperar un any més per tornar a produir com abans, encara que altres economistes creuen que fins al 2023 no es recuperaran els nivells de producció d’abans de la pandèmia. En aquest sentit, és possible que el preu dels mòbils i ordinadors pugi en els propers mesos o que calgui apuntar-se a una llista d’espera per comprar-se l’última videoconsola.