Joan Carles I: 'Ara he de pensar en el meu enterrament'
El rei emèrit, Joan Carles I, en una fotografia d’arxiu.
Una de les últimes vegades que el rei Joan Carles I s’ha emocionat en els últims mesos va ser durant el funeral del duc d’Edimburg, que va morir el mes d’abril passat. Ho explica a l’escriptora Laurence Debray, autora de ‘Mon Roir déchu’ (‘Mi rey venido a menos’, Stock, 2021), amb qui ha mantingut diverses trobades des que va abandonar Espanya. Al llibre, que es va publicar dimecres a França, el Rei emèrit es refereix al sepeli del marit d’Isabel II com “superb, realment molt emocionant i elegant”.
L’escriptora, que és amiga personal del monarca des de fa dècades, li pregunta pels enterraments a Espanya. I ell respon contundent: “L’enterrament del meu pare va ser molt bonic. Mentrestant, he de pensar en el meu”. I així, Debray fa una pregunta, l’última frase del seu llibre: “Espanya li organitzarà un funeral a la seua altura? Qui hi anirà?”.
Quan li pregunta per Franco, Joan Carles I el defineix amb una frase clara i concisa: “Sense ell no hauria estat possible la Transició”.
El llibre és un homenatge a l'emèrit, de la vida del qual es fa un recorregut amable i afectuós. "Joan Carles personifica la Espanya democràtica. Estic gairebé avergonyida d’Espanya, que actua com a digna hereva de la Inquisició i no es preocupa de la imatge que projecta en l’escena internacional. Si té un accident, es queixarien de pagar el compte de l’hospital o de la repatriació?", es pregunta Debray.
L’escriptora explica que ja de petita va créixer en un ambient aristocràtic i ha estat sempre acostumada a viure entre luxes, per la qual cosa quan va conèixer el Rei d’Espanya es va sorprendre pel seu “carisma”. Una personalitat aclaparadora, diu, que la va conquerir. Per això es refereix a ell sempre com “el meu rei”. A ‘Mon Roi déchu’ l’escriptora explica les seues visites a la Sarsuela al llarg dels anys. Res a veure, recorda, amb la vida d’Abu Dhabi, més semblant la d’un jubilat de Nova York instal·lat a Florida.
Al llarg de les 268 pàgines del llibre hi ha poques paraules dedicades a la situació judicial en la qual es troba el Rei emèrit. I les que li dedica són per exculpar-lo. Parla de regals a què no podia negar-se i defineix així el seu moment: “És cert que res no li impedeix de tornar [a Espanya], cap imputació, cap condemna. No és un exiliat sinó un expatriat, per temps temporal i indefinit.” També hi ha espai per a Corinna Larsen, que anomena “la madame Pompidou del segle XXI”. I, com ja s’ha dit, assegura que les relacions entre pare i fill estan trencades mentre que amb la reina Sofia manté una bona relació i es diuen|truquen per telèfon.
