Preocupació per la nova sèrie d'èxit, 'El Juego del Calamar'

'El Juego del Calamar' és una sèrie coreana que es pot veure a Netflix i que s'ha convertit en un fenomen mundial. La ficció tracta de competicions a vida o mort basades en jocs infantils, com el pica-paret, amb escenes de violència física i psicològica i que tenen un final tràgic.

Segons informa Betevé, escoles i instituts ja fa dies que han detectat que els alumnes imiten escenes violentes de la sèrie, com és el cas de l'Escola la Farigola del Clot (Barcelona). Davant aquesta problemàtica, el centre ha decidit abordar la situació per parlar de la violència i analitzar quins continguts visualitzen els infants de l’escola, ja que segons Sylvie Pérez, psicopedagoga de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), 'El Juego del Calamar' no és adequat per als infants perquè encara "no tenen les habilitats cognitives prou desenvolupades per separar ficció de realitat". 

Supervisió parental

Psicòlegs i pedagogs recorden a les famílies que cal supervisar el contingut audiovisual que miren els menors, tenint en compte les recomanacions d’edat. Per la violència explícita i psicològica, ‘El juego del calamar’ està recomanada a partir dels 16 anys. Però, segons els professionals, aquesta és una limitació orientativa, que s’ha de complementar amb la maduresa de cada menor per veure si està preparat per a determinats continguts.

Miguel Àngel Prats, membre de la xarxa d’experts del Col·legi Oficial de Pedagogs de Catalunya, assegura que les famílies usen les tecnologies de mainadera, perquè d'aquesta manera els infants estan entretinguts. Prats conclou que “a vegades els pares i mares han de poder dir que no. Dir que no es pot mirar una cosa també és educar”.

Més enllà de la polèmica per la sèrie, psicòlegs i pedagogs coincideixen en què cal més acompanyament adult dels menors en el consum audiovisual, especialment en el contingut violent. En aquest sentit, i especialment amb els adolescents, Prats planteja als pares que escullin “a quina edat i què han de mirar els fills”, i planteja que s’asseguin amb ells per ajudar-los a interpretar alguns continguts i distingir “realitat de ficció” o a entendre “quins valors hi ha al darrere o quina crítica es fa”. En la mateixa línia, Sylvie Pérez demana als pares que acompanyin sempre els fills quan vegin continguts violents, ja sigui en ficció, notícies o videojocs per guiar-los, recriminar alguna conducta o reforçar el que és realitat o ficció.