Quan han de passar l'ITV els cotxes elèctrics i híbrids?
Tots els cotxes han de passar la primera Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV) als quatre anys d’haver estat matriculats. Així ho recorda l’Associació Espanyola d’Entitats Col·laboradores de l’Administració en la Inspecció Tècnica de Vehicles (AECA-ITV) davant de la popularització de les diferents tecnologies disponibles actualment al mercat.
Tant els cotxes elèctrics, com els híbrids, endollables, o no, i híbrids de gas, que van comptabilitzar 25.213 matriculacions al setembre, l’han de superar als quatre anys, mentre que, des d’aleshores, la inspecció serà biennal fins complir els 10 anys, passant a ser anual a partir de la dècada.
Tampoc no canvien les proves a superar per aconseguir passar l’ITV, afectant la majoria al xassís, als frens i les suspensions; als pneumàtics i als llums. En el cas dels elèctrics s’eliminarà la prova d’emissions, encara que els híbrids no els l’estalviaran en cap cas, havent de recórrer als protocols del fabricant si és necessari perquè el cotxe funcioni amb el motor de combustió al ralentí, perquè la majoria ho fan amb el motor elèctric.
AECA-ITV sí que admet que hi haurà canvis en el preu, de manera que les inspeccions a cotxes elèctrics seran més econòmiques. Tot i així, i tenint en compte que els preus els fixa cada comunitat autònoma, l’associació reconeix que la diferència entre els de combustió i els elèctrics pot ser "mínima" en alguns casos.
Cotxes de gas
A més de tot l’anterior, els cotxes que funcionen amb gas, ja sigui gas natural comprimit (GNC) o gas liquat de petroli (GLP), hauran de superar a l’ITV una revisió visual per comprovar que el dipòsit de gas està en bon estat i comprovar que no té fugues.
Així mateix, els conductors hauran de portar un certificat de la marca, que atorga el concessionari, en el qual consti que el dipòsit és l’original. Finalment, abans d’acudir|anar a la inspecció, el conductor haurà de portar el cotxe a una empresa homologada que certifiqui que el dipòsit està en bon estat i que asseguri la revisió d’aspectes com la fixació, l’estanquitat o el funcionament del dispositiu de descàrrega de sobrepressió.