Els animals poden predir els terratrèmols?

Fa segles que agricultors i ramaders aprofiten els ‘missatges’ dels animals per pronosticar el temps. Al llarg dels anys s’ha observat que quan plou les formigues tornen en fila al seu formiguer o les vaques s’agrupen i s’ajeuen a terra; quan s’atansen masses d’aire fred, aus com la graula comencen a volar arran de terra...

Els científics es pregunten si la conducta dels animals, així com 'prediu' els canvis de temps podria fer el mateix amb els terratrèmols. De moment, no hi ha unanimitat, ja que el nombre de cites sobre comportaments inusuals dels animals just abans d’un moviment sísmic és incomptable. Gossos que emeten sense parar udols planyívols, gats que es refugien de sobte sense motiu aparent als seus llits, ocells que deixen de cantar, cavalls que es mouen d’un costat per a l’altre terroritzats...

L’estudi més recent, de 2020, amb Martin Wikelski, del Instituto Max Planck de Comportament Animal alemany com a investigador principal, va analitzar un fet constatat: un grup d’animals domèstics (vaques, ovelles i gossos) va mostrar repetidament nivells d’activitat inusualment alts abans de diversos terratrèmols, amb temps d’anticipació (d’1 a 20 hores) i una relació inversament proporcional a la distància dels epicentres (de 5 a 28 km).

La conclusió és que sí que hi ha “patrons estadísticament confiables d’activitat presísmica” en animals que podrien generar “informació valuosa per a la predicció de terratrèmols a curt termini”. Els gossos van ser els més sensibles, seguits per les vaques, mentre que l’activitat de les ovelles amb prou feines va canviar.

A més, també els patrons reactius difereixen entre les espècies. Mentre que els gossos es van tornar hiperactius com a resposta als terratrèmols, les vaques inicialment es van tornar atípicament tranquil·les, però després van augmentar la seua activitat en resposta a l’activitat dels gossos.

Els investigadors assenyalen que fan falta més estudis perquè l’activitat animal en una sola granja no pot identificar per endavant amb seguretat el temps i la distància d’un futur terratrèmol. De fet van aparèixer dades molt similars quan estava a punt d'haver-hi un terratrèmol a una distància major de la granja però aviat, i quan havia de passar a prop però més tard. De tal manera que per estimar el temps i la ubicació d’un futur terratrèmol, segons els científics, es necessitaria “un sistema de triangulació per pronosticar l’epicentre més probable dins d’un entorn d’aproximadament 20 o 30 quilòmetres” i observar “el comportament de molts animals en diferents llocs durant un llarg període i en entorns molt controlats”, assenyala l’estudi. Però aquests investigadors estan convençuts que és possible fer-ho.

Un estudi realitzat el 2011 al Japó, encapçalat per Hiroyuki Yamauchi, de la Universitat Kyushu va analitzar els comportaments inusuals de diversos animals i els canvis a la producció de les vaques lleteres abans d’un terratrèmol registrat a la costa del Pacífic de Tohoku. Conclusió: el nombre de comportaments inusuals va disminuir a mesura que la distància a l’epicentre augmentava. I la inquietud dels animals va ser molt més gran just abans d’aquell gran terratrèmol. A més, la producció de llet va disminuir de quatre a sis dies abans del sisme a la instal·lació més propera a l’epicentre (a 340 quilòmetres). Els autors de l’estudi van indicar en les seues conclusions que aquests dos fenòmens podrien contribuir a la predicció dels terratrèmols, però admeten que serien necessaris estudis més profunds i detallats.

Per contra, un informe publicat el 2018, titulat ‘Revisió: Poden els animals predir els terratrèmols?’ conclou|acaba que existeixen “fortes debilitats” o fins i tot “dèficits” a molts dels informes publicats sobre possibles comportaments animals anormals. Apunta que per millorar la investigació faria falta avaluar per assegurar la qualitat de tals afirmacions.

“En la percepció pública, s’assumeix àmpliament que el comportament anormal dels animals és un precursor potencial d’un terratrèmol, en fort contrast amb el punt de vista de les ciències naturals”, recull l’estudi, capitanejat per Heiko Woith, del Centre Alemany d’Investigacions de Geociències. Els qui defensen que els animals sí que prediuen els terratrèmols afirmen que aquests senten i reaccionen de manera anormal a petits canvis en els paràmetres ambientals i fisicoquímics relacionats amb el procés de preparació del moviment sísmic. Però en sismologia, al contrari, “l’evidència observacional de canvis en els paràmetres físics abans dels terratrèmols és molt feble”.