La lluna plena d'octubre és la més fotogènica de l'any: consells per obtenir la millor imatge

El dia 20 d’octubre és el dia assenyalat per observar la lluna plena d’aquest mes. Segons dades de la Societat Espanyola d’Astronomia, la lluna començarà a ser visible des de les 4.57 de la matinada i durarà tota la nit.

A més, es crearà un efecte òptic que provoca que s’apreciï la Lluna molt més gran en l’horitzó ja que si observa a través d’una espessor més gran de l’atmosfera de la Terra que quan es mira cap a dalt. Qualsevol lluna plena a prop de l’horitzó fa que sembli més gran i de color taronja. Per aquesta raó també adquiere un to groc o taronja o vermellós.

Per fotografiar-la en la seua esplendor es necessita una càmera amb zoom o teleobjectiu, ja que es necessita|precisa almenys amb un objectiu de 200mm i l’òptim és que sigui d’entre 300 i 500mm. Si és un objectiu zoom i permet més, molt millor. Com més a prop de la lluna, més possibilitats de captar-ne tots els detalls de la superfície i més nítida serà la imatge.

També és necessari col·locar la càmera en un trípode. Els fotògrafs professionals saben que els teleobjectius necessiten molta estabilitat per evitar que trepidi la imatge. Qualsevol lleuger moviment pot fer que la imatge surti borrosa i espatllar la fotografia.

Si el trípode és imprescindible, no menys ho és el disparador remot, ja que en pressionar el botó de tret podem fer que la cambra|càmera vibri i espatllar la foto. També es pot utilitzar la manera “retard de disparardor” que evitarà que la càmera vibri es mogui accidentalment.

Una altra mesura de prevenció és bloquejar el mirall. Algunes cambres|càmeres rèflex tenen miralls per veure la fotografia pel visor. En aixecar-se el mirall es poden crear també vibracions a la càmera.

A l’hora de fotografiar la lluna és important elegir una velocitat d’obturació ràpida. Encara que a simple vista no el sembli, la lluna es mou, i es mou ràpid, així que cal buscar un equilibri entre que la fotografia no quedi gaire fosca i que en ser tan lenta, aparegui una petita empremta blanca a causa del moviment de la lluna. Cal provar depenent de la cambra|càmera però una obertura inicial podria ser 1/250.

De vegades, a les pantalles de les càmeres es veu tot bé a simple vista, però és a causa que estem mirant en una superfície molt petita. És importantíssim que facis zoom a la imatge fins que la vegis al màxim possible que et permeti la càmera i comprovis que efectivament està nítida. És millor perdre aquest temps que acabar fent totes les fotos de la sessió borroses per no haver-ho comprovat amb el zoom.

Un altre detall a tenir en compte és que fotografiar la lluna és fotografiar una esfera molt lluminosa en relació amb un fons molt fosc i molt ampli. Aquest contrast pot donar-te problemes a l’hora de mesurar la llum correctament. Si deixem que la càmera ho calculi donarà prioritat al fons negre, buscarà més detalls al cel i no farà una exposició correcta. El millor és utilitzar el mesurament puntual sobre la lluna com la font de llum que vols fotografiar i ajustaments la càmera perquè es puguin percebre tots els detalls.

Per fer fotos de la lluna el millor és posar l’ISO al mínim, 100 o 200 a tot estirar per poder tenir més nitidesa i evitar soroll. A més, és aconsellable utilitzar una obertura de diafragma mitjana. No només s'evita el soroll, sinó que si després s'ha de retallar la imatge per donar més presència a la lluna, aquest soroll es farà més visible i farà falta una imatge amb la millor qualitat possible.