Suc espremut, concentrat, nèctar... Quin és el més saludable?
Suc espremut, concentrat, nèctar... Quin és el més saludable?
Sucs espremuts, concentrats, amb llet, nèctars... En un primer cop d’ull a l’envàs tots ens semblen més o menys iguals, però quan ens fixem en la llista d’ingredients percebem les diferències, i són tan grans que uns productes són recomanables i d’altres no.
Al súper trobem 5 categories diferents:
- Sucs espremuts. Són el més semblant als sucs casolans. No porten additius, només fruita espremuda.
- Sucs procedents de concentrat. S’elaboren afegint aigua a un concentrat de suc. No porten additius, però la majoria afegeix vitamina C.
- Nèctars de fruita. S’elaboren a partir d’un mínim de fruita (al voltant d’un 50% del producte, percentatge diferent segons la fruita en qüestió), més aigua. Gairebé sempre porten sucre o edulcorants, més altres additius i vitamines.
- Begudes a base de suc. Són begudes semblants als nèctars, però amb una mica menys de fruita o amb algun altre incompliment per poder denominar-se nèctars.
- Begudes a base de suc i llet. Una mica de suc, una mica de llet en pols i molta aigua, més additius i vitamines: així són la majoria.
En un suc el més important és el contingut en fruita. Només els sucs espremuts i els que procedeixen de concentrat contenen un 100% de fruita. Els nèctars i begudes de suc porten al voltant del 50% del producte. A les begudes de suc i llet la variabilitat entre marques és bastant gran, però, de mitjana|mitja, el percentatge de fruita és del 20%.
Un vas de suc, ja sigui casolà o industrial, conté molta més quantitat de sucre que la peça de fruita original. Primer, perquè per omplir un vas fan falta diverses peces. I segon, perquè alguns sucs envasats porten sucre o edulcorants afegits: els sucs espremuts i a partir de concentrat contenen el sucre propi de la fruita, la normativa prohibeix que se’ls afegeixi sucre o edulcorants. Al contrari, tots els altres productes -nèctars, begudes de suc i begudes mixtes de suc i llet- porten sucre afegit o edulcorants o una barreja d’ambdós.
No s’ha de substituir una peça de fruita per un suc. La fruita conté la fibra natural, la qual cosa la fa més saciante, i els sucres es troben dins de la matriu de la fruita, la qual cosa disminueix el seu pic de glucèmia en sang. Per la seua part, els sucs amb prou feines contenen fibra i els seus sucres poden ser considerats com|com a sucres lliures, així ho considera l’OMS. A més, en ser líquids, la quantitat ingerida sol ser més gran que la que pot prendre amb una peça de fruita.
Els sucs, sempre que no substitueixin a una peça de fruita, poden ser presents en la dieta, però tenint en compte el contingut en sucre. En considerar-los com|com a sucres lliures, les recomanacions estableixen no superar el 5% de les calories en forma de sucres lliures, el que en una dieta de 2.000 kcal equival a uns 25 g al dia. Tenint en compte que la mitjana|mitja de sucre trobat als gairebé 100 productes de l’estudi és de 16 g en un envàs de 200 ml, amb un sol suc podem ingerir el 65% de la recomanació diària. I amb alguns productes concrets ens passaríem dels 25 g recomanats. Per a nens, el consum de quilocalories diàries dels quals és més baix que en adults, la quantitat de sucre d’aquests sucs suposa un percentatge bastant més gran que l’aconsellat.
