Un bitllet d'anada sense retorn

Moltes dones occidentals van abandonar en el seu dia els seus països per unir-se a Estat Islàmic, captades i manipulades per la propaganda terrorista a través de les xarxes socials. Anys després, després de la derrota del califat, s’han vist repudiades pels seus països d’origen i malviuen en camps de refugiats a Síria. La cineasta Alba Sotorra (Reus, 1980) va tenir el privilegi de poder accedir a un d’aquests espais –en un treball de dos anys d’anades i vingudes– per retratar la vida d’aquestes dones “caps de turc” sense bitllet de tornada a casa, al documental El retorn.

La vida després de l’ISIS, amb el qual ahir es va inaugurar el festival Som Cinema de Lleida. Sotorra, que fa cinc anys es va emportar un dels premis Visual Art de la Paeria pel seu anterior documental, Comandante Arian, estrenat el 2018, té una estreta relació amb el festival audiovisual lleidatà, al qual va agrair la possibilitat de donar visibilitat a aquestes produccions. L’acte inaugural va tenir lloc a l’auditori de la UdL a Cappont.

La directora del festival, Judith Vives, va mostrar l’“emoció per poder tornar amb el públic a la sala després d’un any molt difícil per disfrutar dels seixanta films que podran visionar-se fins diumenge, amb propostes arriscades i compromeses amb la realitat”. Aquest compromís social també es reflectirà en el nou projecte de Sotorra, La historia olvidada, una ficció sobre dos dones, una de família liberal i una altra de musulmana, a l’Afganistan dels 70, molt amigues des de nenes però que acaben enfrontades d’adultes. El film, que estarà dirigit per l’afganesa Roya Sadat –ara fugida del país per culpa dels talibans–, està previst que es rodi al maig a la veïna Tadjikistan.

“Ara és més important que mai poder rodar aquesta primera coproducció hispanoafganesa de la història”, va afirmar.