Quan et guien uns altres ulls

El parc de la Mitjanda de Lleida va acollir ahir una trobada molt especial al reunir usuaris i dinou gossos pigall de tot Catalunya, en un acte en el qual van voler reivindicar els drets d’aquests animals que assisteixen persones cegues, ja que encara pateixen discriminació en alguns establiments o serveis en els quals no els permeten l’entrada. “Són molt més que els nostres ulls”, van assenyalar ahir els usuaris que van participar en una reunió de convivència en la qual van intercanviar experiències. La iniciativa, que va complir ahir la quarta edició, està organitzada per l’ONCE a Catalunya i l’Associació d’Usuaris de Gossos Guia de Catalunya.

A Catalunya hi ha 181 gossos pigall, un a Lleida. Les races més comunes són el labrador retriever, golden retriever, pastor alemany i flat coated retriever. En aquest sentit, Alba Mestres, presidenta de l’Associació d’Usuaris de Gossos Pigall de Catalunya, va explicar que l’objectiu de l’entitat és unir forces per lluitar contra les situacions de discriminació, com el veto d’entrada a supermercats, taxis o restaurants de les persones cegues amb gos pigall.

“Som una unitat. On va l’usuari, va el gos. Si no el deixen entrar, també m’estan vetant a mi”, va destacar.

Sobre aquesta qüestió, Mestres va assegurar que aquestes situacions no són casos puntuals, i que són més habituals en zones menys poblades, on hi ha una menor sensibilització sobre els gossos pigall. “Al món rural, l’accessibilitat és menor, per la qual cosa tendim a anar a les grans ciutats”, va assenyalar. L’entitat, que complirà 40 anys el 2022 i compta amb 130 usuaris (mitja dotzena a Lleida), es marca com a objectiu l’aprovació a Catalunya d’una llei que reguli el gos pigall jubilat, figura present en alguna comunitat autònoma.

“Han de mantenir els seus drets quan deixin de treballar”, va reivindicar.

“La mobilitat que dona un gos pigall a una persona cega és inigualable”

La necessitat de moure’s amb independència i seguretat obliga les persones cegues a apostar cada vegada per una solució àgil i fiable, com és el gos pigall. Per això, la llista d’espera a Espanya per tenir un gos pigall és “enorme”, segons reconeix l’entitat, amb més de quatre-centes persones.

María Jesús Valera, directora de la Fundació ONCE del Gos Pigall, va assenyalar ahir a Lleida que “la mobilitat que té una persona cega amb un gos pigall és inigualable. Diuen que és com si anessin amb una persona, és una seguretat addicional que no els dona el bastó”. Valera va recordar que el procés per poder tenir un gos pigall és llarg i que hi ha múltiples requisits, ja que els usuaris passen per informes mèdics, psicològics i econòmics, ja que han de tenir una estabilitat emocional i econòmica perquè els gossos estiguin en les millors condicions.

I va recordar que aquests animals reben una formació però també l’usuari. “El gos no és un GPS, t’avisa dels obstacles, però és l’usuari qui ha de donar les indicacions.” Jaume Vernés, un veí de Barcelona que va participar en la trobada, va explicar que va tenir el seu primer gos pigall el 1979 i fins a la data ja n’ha tingut cinc. El seu actual “acompanyant inseparable” és Aragó, un pastor alemany de dos anys i mig.

“Sense gos jo no sé moure’m per la ciutat, ell fins i tot sap quan hem de baixar del metro al sentir la parada per megafonia”, va assegurar.